UNA CANYA DE COL·LECCIÓ

Normalment un ensopega amb un bon llibre o amb un nova col·lecció explorant entre les prestatgeries d’una biblioteca, d’una llibreria, o als magatzems d’una editorial o una distribuïdora. Però allà on mai no es pensaria trobar-lo seria en un rostidor i més si la persona que busca, com és el cas del que ara escriu, no té el costum de menjar carn. Doncs sí, aquesta mateixa setmana, en un famós rostidor de la ciutat de València, durant un dinar al qual em va convidar un amic, un amic que des de fa uns anys sobreviu en la tempestuosa mar de l’edició amb el seu vaixell Germania, m’ha presentat, com si presentara a la seua filla adolescent en el seu primer ball de societat, el seu darrer projecte, i la veritat és que, malgrat tots els desencants que la vida m’ha regalat, encara ha estat capaç de sorprendre’m per la seua bellesa. El meu amic sol tindre gust per l’edició, generositat i bones idees. Es tracta d’una col·lecció de llibres de tapa dura, amb unes magnífiques il·lustracions a tot color en la portada i un paper en el seu interior d’un gramatge just i de color os. Aquesta nova col·lecció porta com a títol La Canya, fins ara s’hi han publicat sis títols d’autors tots ells de reconegut prestigi internacional i guardonats amb el Nobel de Literatura: El faroner, d’Henryk Sienkiewicz, Ubú rei, d’Alfred Jarry, La gallina degollada i altres contes, d’Horacio Quiroga, El guardià del mort i Mort a Resaca, d’Ambrose Bierce, La petició i altres contes, de Jules Renard, La missa de les ombres i altres contes, d’Anatole France, els quals conformen una primera meitat del llibre que, en la segona, ofereixen unes extenses i completes propostes didàctiques per a treballar l’obra i la biografia de l’autor. Les traduccions estan molt cuidades, a més s’han pensat amb notes a peu de pàgina per tal de facilitar al màxim la lectura alhora que enriquir el lèxic als joves estudiants d’ESO per als quals s’ha ideat La Canya.
Junt amb cada volum, dins d’una bossa de plàstic, s’ofereix de manera gratuïta una guia pràctica de verbs.

La veritat és que, assegut davant d’un producte com aquest, no vaig poder tindre ulls per al menjar i la beguda que em servien. Quan una cosa està ben feta, es mereix tota la nostra atenció. A més, quan em va invitar el meu amic no em pensava que em poguera presentar una criatura d’aquestes característiques, estem en un temps en què el material digital diuen que s’emportarà el gat a l’aigua en el mercat editorial. Trobar-me assegut davant d’un editor que vol oferir a la joventut un llibre de qualitat, del que s’ha tingut una cura de rellotger en la forma i el contingut, em va sorprendre i emocionar. I no vaig poder sinó alçar la copa i felicitar-lo.