DIES A CALÀBRIA

Els poetes Josep Lluís Roig i Iban L. Llop a l'edifici Octubre de València participant al cicle Poetes al terrat que organitza L'AELC. Fotografia Mercè Climent.

Itàlia és el país on ha viscut els darrers anys el poeta de Burriana Iban L. Llop, i també és el lloc des d’on ha escrit els seus darrers llibres de poesia, reculls de les cròniques dels seus dies en diverses ciutats. Fa un temps ens va oferir Llibre de Nàpols (Premi Ausiàs March 2002 de Gandia) i a finals del 2009 ens va presentar Crònica de Calàbria (Premi Alfons el Magnànim Ciutat de València de Poesia 2009), tots dos editats a la col·lecció de poesia d’Edicions Bromera. Calàbria és la punta de la bota que conforma la península itàlica i que és a punt de colpejar el baló de l’illa de Sicília, una península dins de la península, una regió singular.
Aquesta Crònica de Calàbria té un marcat caràcter narratiu, es mostra nua de pirotècnia poètica, però no per això exempta de riquesa i de matisos. El lector es troba davant de la veu d’un individu que ens va relatant a través d’uns artefactes literaris que no omplin del tot les línies la crònica subjectiva que fa d’un país on es guanya el pa dia a dia. Sota el seu esguard anem descobrint el plànol d’un món, la vida d’uns personatges, però també assistim als canvis d’humor del poeta que li fan tindre percepcions diferents d’una mateixa cosa segons el seu estat d’ànim.
La mirada del poeta, presa de vegades per l’enyor, la tristesa, la ràbia, l’amor o el desencant és important en la concepció d’aquest poemari, però el llibre no ha estat inspirat només pel sentit de la vista, també hi ho han actuat l’olfacte, el sabor, el so i sobretot allò que li ha entrat directament a través de la pell.
En el llibre, a més de Calàbria i altres ciutats d’Itàlia com ara Milà o Verona, trobem els paisatges d’altres llibres i les lectures que li han oferit a Iban els poetes que ha llegit i que d’una manera o altra l’han influenciat: Joan Salvat-Papasseit i Gaspar Jaén, sobretot, als quals ret un petit tribut.
Crònica de Calàbria el componen quaranta-dos poemes dividits en sis apartats sense títol ni numeració, separats només per la citació de poetes valencians i catalans (Carles Salvador, Jaume Pérez Muntaner, Carmelina Sànchez-Cutillas, Gaspar Jaén i Manuel Forcano) i italians (Giuseppe Ungarreti,, Antonia Pozzi i Italo Calvino). Els apartats són irregulars quant al nombre de poemes, els més extensos són el primer i el tercer amb deu i quinze poemes respectivament, els més curts el segon i el darrer amb tres i un amb el qual tanca el llibre i on fa una pregona reflexió sobre el futur que li espera en deixar el quadern damunt de la taula i fer la darrera ullada al poema. El quart i el cinqué apartat contenen, al seu torn, vuit i cinc poemes.
Els quaranta-dos poemes, tots ells amb títols exceptuant el que tanca el llibre, són de vers lliure i d’una extensió superior a deu estrofes tret de L’Illa, el haiku Protecció de testimonis i Cobra.
Es tracta d’una obra carregada de referències personals en què l’autor ens parla sense complexos de les seues angoixes, les seues indecisions i fins i tot les seues covardies. Un llibre aparentment de fàcil lectura, però que en segones i terceres lectures ens descobrix allò que ocultava darrere de tanta claredat.