LA MIRADA DEL LINX

L’últim linx, de l'autor de Castelló de la Plana Santiago Forné (XIXé Premi Carmesina de Narrativa Infantil, il·lustracions d'Antoni Laveda, col·lecció Els llibres del gat en la lluna número 32, Edicions del Bullent, Picanya 2009), és un relat en el qual el protagonista és un jove linx una mica especial, primer per la seua cua blanca i també perquè a diferència dels altres membres de la seua espècie no li agrada viure sol. Però, al contrari del que abans d’iniciar la seua lectura ens puga paréixer, no estem davant d’una faula fantàstica on els animals prenen personalitats humanes per a explicar coses d’humans, ací els animals que apareixen exercixen d’allò que són.
El relat està narrat en primera persona. A través de la mirada i les paraules del protagonista, anirem descobrint com viuen, com cacen, com busquen un territori propi i com el defenen, a quins problemes s’enfronten, les relacions amb altres individus de la seua espècie, com s’aparellen i crien els seus cadells, com els arriba la mort i les difícils relacions que tenen amb l’ésser humà, que causa bona part dels seus mals. Santiago Forné fa posar amb bon ofici els seus lectors en la pell d’un linx, un linx que inicia per una banda l’aventura de viure i per l’altra la recerca del seu germà que l’ha abandonat, a través d’aquesta recerca recorrerà diversos ecosistemes fins que el troba. No estem ni davant d’un llibre melindrós ni davant d’un pamflet ecologista, ací hi ha relatada una història amb els suficients elements per a ser considerada una bona i interessant narració literària.
El linx és un animal preciós, intel·ligent, que a la península ibèrica es troba en perill d’extinció. La lectura d’aquest llibre ens farà veure les coses des del punt de vista dels altres animals, i sentirem com el seu espai vital es va reduint, de tal manera que el simple fet de traslladar-se d’un lloc a un altre es convertix en una cursa d’obstacles mortal.