Un giorno ritornerai nel luogo che avevi lasciato
e vedrai che la strada era stata interrotta all'improvviso,
riconoscerai i mucchi di sabbia pieni di erbaccia
le lastre dimenticate coperte di licheni
gli attrezzi pieni di ruggine e sparsi dovunque;
dovrai, allora, inventarti il futuro,
nelle mani avrai l'opportunità
d'indirizzare la strada verso l'orizzonte che tu ami,
finalmente, sarai libero fra i popoli liberi,
intanto, io ti aspetterò cavalcando un nuovo verso
con una rosa fra le mani.
A Ximo Gimeno
Un dia tornaràs allà on vas deixar de ser
i veuràs que el camí va quedar bruscament interromput,
reconeixeràs els munts de sorra plens de brossa,
les llambordes oblidades cobertes de líquens,
les eines plenes d’òxid i escampades per tot arreu;
hauràs, aleshores, d’inventar-te el futur,
en les mans tindràs l’oportunitat
d’adreçar el camí cap a l’horitzó que tu estimes,
seràs a la fi lliure entre els pobles lliures,
mentrestant jo t’esperaré cavalcant un nou vers
amb una rosa en les mans.
******
Versió a l'italià d'Antoni Rovira Gonçals. Poema del llibre Correspondència de guerra de Manel Alonso i Català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada