La família, conservadora ella en
la seua totalitat, vist com evolucionava el malalt, havia cridat el sacerdot,
un home amb idees preconciliars i de la mateixa secta catòlica que ells. El cap
de família sabia que li quedaven poques hores de vida i volia, com la resta,
salvar la seua ànima de les urpes del diable.
El malalt havia estat considerat durant
anys una ovella negra, un descarrilat, un pervertit i un desviat.
Cerimoniós, el sacerdot, mentre
deia unes oracions en llatí, s’acostà al llit on jeia aquell. Li féu, amb uns
olis, el senyal de la creu en el front i després li va traure de damunt la roba
del llit. Aleshores aparegué un cos quasi nu, esquelètic, demacrat per la
llarga i cruel malaltia. El sacerdot li va palpar el cos fins que davall
l’axil·la va trobar una ploma amb els colors de l’arc de sant Martí. La va
extraure amb força i perícia, alhora que s’aclamava a Déu. Després, sobre la
ferida, li aplicà un ungüent beneït.
El malalt va morir unes hores més
tard, heterosexual com mai no ho havia estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada