El
doctor en història i professor de la Universitat Jaume I de Castelló Vicent
Baydal s’ha convertit, des de fa uns anys, en un dels màxims divulgadors de la
història de la ciutat de València i del País Valencià.
En el seu afany
divulgatiu, Baydal no sols empra els canals clàssics, llibres o diaris i
revistes especialitzades o no, sinó també les diverses fórmules que oferixen
les xarxes socials, com ara el blog, facebook, instagram… El llenguatge de
Baydal defuig els tecnicismes i és diàfan, directe, àgil. Els seus textos tenen
una clara voluntat d’amenitat, sota la qual s’oculta un cert didactisme. Atrapa
el lector creant vincles de complicitat que naixen de la curiositat
intel·lectual i d’una passió que acaba sent compartida.
Baydal s’ha fet
especialista en un tipus d’article destinat a un lector que no té per què haver
passat per la universitat. Són uns textos en els quals utilitza quan ho creu
oportú elements provinents de la narrativa de ficció per tal de fer-los
atractius, alhora que s’assegura l’atenció d’un lector que a més d’informar-se
vol ser entretingut.
El 2016 va publicar en
Llibres de la Drassana un nou recull d’articles, València no s’acaba mai. El
títol el deu a una cançó de Juli Bustamante, on aquest fa un cant apassionat i
amable de la ciutat.
Baydal, a través de
vint-i-tres articles, construïx el seu cant a una ciutat que estima i viu amb
intensitat i generositat, la mateixa generositat que l’obliga a compartir amb
el món els secrets, les contalles, les anècdotes d’un espai urbà carregat de
passat, de present i de futur.
El llibre és com un
passeig per la ciutat a través del temps i dels personatges que la van habitar.
El punt de partida en aquesta ocasió el situa en la Balansiyya musulmana i
acaba amb un interessant escrit que recull els projectes que es van dissenyar
per al futur de la ciutat i que no es van dur a terme per una raó o altra.
En la passejada que ens
proposa Vicent Baydal trobem personatges realment fascinants: Constança de
Hohenstausen, Francesc de Vinatea, Jerònima Galés, l’arquitecte Goerlich, etc.,
així com històries de les quals no teníem cap referència, com ara quan la festa
de les falles arribava fins a Tarragona.
La lectura del recull és
àgil, amena i ens ajuda a descobrir una ciutat realment fascinant. Tres dels
diversos objectius que l’autor es proposava en escriure el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada