"ALPINISTES"

A finals del primer semestre del 2016 el grup L’Emperador publicava el seu primer extended play, EP, amb quatre cançons, Vuit vuitmils (Mésdemil). Una mostra breu i alhora intensa i brillant amb la qual aquesta banda de pop-rock de la comarca de la Costera es presentava en societat i es convertia tot seguit en una de les propostes més interessants i prometedores de l’actual panorama de la música en valencià.

Mig any més tard L’Emperador publica el seu segon EP, Alpinistes (Mésdemil), on ens oferixen cinc temes nous, connectats amb els de l’anterior per un cordó umbilical que els convertix en un treball unitari que ha evolucionat d’una manera sòlida des d’uns plantejaments sonors més clàssics cap a l’aventura i l’experimentació.

Aquest nou treball ha estat enregistrat als estudis de Paco Lobo al Puerto de Santa María i ha estat produït pels membres de la banda en companyia de Lobo, tot un guru de la música indie.

Alpinistes conté magnífiques melodies pop-rock carregades de ritmes amb una preeminència dels sintetitzadors, amb els quals el quartet, que és una formació clàssica de baix, guitarres, veu i bateria, aconseguix dotar el seu so d’una textura densa i suggerent alhora.

Si Vuit vuitmils tenia un so roquer sense a penes concessions, en aquest treball la banda pega un colp de timó i decidix aprofitar-se de les possibilitats que els aporta l’electrònica per tal d’alçar murs sonors que evoquen, subratllen i recreen l’univers d’emocions de què ens parlen en les seues lletres.

El cim d’aquest viratge cap a l’electrònica l’abasten en Ballant a l’obscuritat. De fet, trobe que l’evolució es va produint lentament però sense pausa des de temes com ara els que obrin el disc, La nit més fosca, Casa als Alps o Un lloc màgic, amb una concepció més clàssica del pop-rock, fins el darrer Ballant a l’obscuritat que emparenta amb el tecno-pop.

Alpinistes és un treball que confirma L’Emperador com una de les propostes musicals més atractives del darrer any al País Valencià. Ara, no vull deixar de passar l’oportunitat per a discrepar públicament sobre el que altres han escrit en la premsa sobre la música en valencià, acusant-la d’estar una mica viciada, sóc de l’opinió que mai com ara no hi ha hagut propostes tan variades, de tanta qualitat i tan creatives i interessants.