AMIC PACO MUÑOZ

Si poguérem adaptar el terme crooner, és a dir, eixa veu masculina que interpreta pop standards, a la tradició musical valenciana en particular i a la mediterrània en general, estic convençut que cap altre cantant valencià s’ajustaria més a la nova definició que el veterà Paco Muñoz.

Darrere d’un crooner hi ha una orquestra, músics amb els quals l’intèrpret treballa colze a colze no sols dalt de l’escenari sinó també a la taula, a la guitarra o al piano, component i arranjant cadascuna de les cançons i enregistrant-les a l’estudi. L’orquestra de Paco Muñoz la dirigix Enric Murillo, que junt amb els seus germans, José Ángel i César, s’encarreguen de la composició musical, arranjaments, del so i la masterització dels treball discogràfics, així com de tocar els teclats, les percussions, el baix i les guitarres.

La paraula crooner té connotacions semblants a les de trobador. Paco Muñoz ha estat i és reconegut més pel seu paper de joglar, vull dir com a intèrpret de textos escrits pels nostres poetes, en especial versos de Vicent Andrés Estellés i de Miquel Martí i Pol, als que ha dedicat dos cedes Amor i amor al primer i Collarets de llum al segon, però també de Toni Mestre, Lluís Guarner i Teodor Llorente. És impressionant la gran difusió que ha fet durant dècades de la nostra poesia, una difusió que ha sabut combinar a la perfecció amb obra pròpia i els deu treballs de cançons que té editats per al públic infantil.

Els darrers mesos, Paco Muñoz ha tornat als escenaris (diuen que s’havia retirat el 2008). Ho ha fet amb una banda dirigida de nou per Enric Murillo per tal d’interpretar alguns dels seus grans clàssics i les deu cançons que conformen el seu darrer disc, Amics poetes. La banda compta amb un cor de luxe on destaquen les veus de Josep Aparicio, «Apa», i d’Ina Martí.

Amics poetes (Factory Music) és un treball amb una sonoritat que ens fa navegar per la Mediterrània oriental, en especial per Grècia, i, també, per l’occidental, Itàlia, Catalunya, Andalusia i el País Valencià. Es tracta d’una antologia de deu poemes musicats per Enric i César Murillo. Poemes d’autors com ara Miquel Martí i Pol, Sé que em faig vell i Pledejo amb mi mateix; Vicent Andrés Estellés, No em moriré d’amor; el poeta andalusí Ibn Jafaya, La bellesa del riu Xúquer; Maria Ibarz, Tendror; Enric Navarro i Borràs, En el fosc espill del port; Jacint Maria Mustieles, On són les oronetes; Vicent Salvador, I vindrà l’amor; i Antoni Prats, Amb una altra claror i Anomenant els noms. Un treball amb una sonoritat càlida, lluminosa, arrelada en l’atzur més calmat i brillant de la Mediterrània. La veu de Paco Muñoz interpreta amb sensibilitat uns poemes que sap fer-se seus i transmetre’ls amb una honestedat i una calidesa aclaparadores. En dues cançons es fa acompanyar per dos magnífics cantants, Andreu Valor en I vindrà la mort, i Aitana Ferrer en Tendror.

Amics poetes és un disc suggeridor, evocador, càlid, un excel·lent vaixell de so per a navegar serenament per l’ampla mar, un passaport de luxe per a entrar en els universos personals d’un grapat de poetes notables.