SOBRE EL NAIXEMENT DE LA IDENTITAT VALENCIANA

 

Des de quan fa que existix la nació espanyola? Des de fa milers d’anys, com afirmen alguns dirigents del Partit Popular? Els termes Espanya i espanyol van nàixer en un sentit geogràfic o polític? La identitat espanyola de base castellana es va superposar a altres ja existents forjades durant l’Edat Mitjana? Perduren aquestes identitats més enllà de la simple pinzellada folklòrica o tenen un projecte polític alternatiu al del nacionalisme espanyol? Naix la identitat valenciana el 1238 amb la creació del Regne de València? Com es forja la identitat valenciana entre uns pobladors provinents d’Aragó i de Catalunya? A totes aquestes preguntes i a unes quantes més respon amb dades i arguments fonamentats i ben construïts l’escriptor i doctor en història Vicent Baydal en el llibre Els valencians, des de quan són valencians?, publicat en la col·lecció Recerca i Pensament de la prestigiosa editorial Afers.

Es tracta d’un treball que ha despertat interés en una part de la societat valenciana sempre atenta als discursos identitaris. Baydal es mostra en aquesta obra com un escriptor polièdric, ja que a mesura que llegim ens trobem amb l’assagista, el divulgador i l’investigador. Tres vessants, amb què pretén construir un llenguatge diàfan, àgil i atractiu, que han requerit de Vicent Baydal un immens esforç. Un contingent d’energia per tal de fer-nos de guia durant un intens recorregut pels entramats polítics i socials del Regne de València des de la seua creació en la primera meitat del segle xiii fins a la consolidació de la identitat valenciana entre els seus habitants ben avançat el segle xiv.

Una de les qüestions que Baydal intenta deixar clara des d’un principi és que el concepte de nació que tenim en l’actualitat naix en el segle xix, i per tant no és la mateixa que tenien a Europa en l’Edat Mitjana, més lligada a trets ètnics i culturals.

Un ciutadà valencià nascut en el darrer terç del segle xx potser pense que la identitat valenciana es va acabar forjant en contraposició a la identitat catalana, testimoni o coprotagonista com ha estat de la mal anomenada de batalla de València de i les diverses escaramusses que posteriorment s’han anat produint. Baydal ens diu que no, que la identitat valenciana es forja al voltant de la defensa dels Furs de València i en contra de l’aplicació en el nou regne dels Furs d’Aragó. La noblesa aragonesa era de l’opinió que les terres conquistades al sud del riu Sénia havien de ser una prolongació del seu regne. El rei Jaume I, des de la seua entrada triomfal a la ciutat de València, crea un nou regne al qual dota d’uns usos i costums propis amb la idea d’acotar el poder de la noblesa. Aquest fet crea un conflicte d’interessos entre estaments que perdurarà al llarg de més de cent anys i que acabarà forjant una nova identitat, la valenciana.

Vicent Baydal deixa ben clars alguns conceptes i situacions, desmunta alguns mites i denuncia les mentides que tenien com a objectiu afavorir els interessos del poder reial.

El volum l’ha dividit en diversos apartats. Una introducció, encapçalada per una pregunta: Espanyols des de temps immemorials?; una base central, on l’historiador pren les regnes del relat i ens narra amb gran quantitat de dades la creació del regne, el naixement de la nova identitat i l’extensió d’aquesta a tots els estaments; finalment torna a fer aparéixer l’assagista, per a oferir-nos una conclusió aclaridora sobre la identitat valenciana, que definix com un fenomen inclusiu que no entra en contradicció total i directa amb la catalana i aragonesa dels pobladors cristians del nou regne, i que respon a un procés d’identificació amb els Furs de València primer i després amb el regiment del comú del regne a través de les Corts. En aquesta nova identitat predominaven molts elements comuns amb els catalans, atesa la majoria demogràfica provinent de Catalunya i d’altres zones geogràfiques catalanòfobes.

Un llibre intens, aclaridor i amb un plantejament estructural emparentat amb el periodisme.