HERÈNCIA

Una vella consigna del secessionisme valencià exigia: «El blau en la senyera i el Sénia com a frontera». De nou un grup humà profundament ideologitzat pretenia imposar el curs d’un riu com a límit polític d’un territori. Un territori on a més, afirmaven sense cap raó científica que ho sostinguera  que a cada riba del riu es parlaven dues llengües diferents. Però la realitat és tossuda i a les comarques que conformen el bisbat de Tortosa, s’han vingut creant iniciatives diverses que tendixen a unir uns territoris que se saben i se senten perifèria de la perifèria, amb tots els desavantatges que això comporta. Projectes com ara Onada edicions, amb un catàleg farcit de títols que recullen i reivindiquen la gastronomia, la història, el paisatge, l’arquitectura i fins i tot els personatges més singulars d’aquestes contrades, han ajudat a conformar una realitat social diversa però amb una marcada personalitat i uns interessos comuns.

Un altre d’aquests projectes és Solk, un quintet format per músics amb una llarga trajectòria dins de la música tradicional. Encara que com en tot sempre hi ha una excepció, en aquest cas el cantant Sebastià Redó, un home que ha passat per diversos grups de hardcore, rock i música electrònica i que a més de la seua veu aporta a la banda el so dels sintetitzadors.

Solk ha editat el llibre disc Herència (Mésdemil, 2017). El volum recull fotografies en blanc i negre de Manel Bellver i retrats de Carlos Lino Vital, també hi trobem les lletres de les cançons que conformen el disc, així com textos d’escriptors i músics com ara Alícia Coscollano, Mònica Espelt, Susanna Albella, Josep Bordes (Pepet i Marieta), Àngel Gil, Carles Santos, Sebastià Redó i Feliu Ventura.

Pel que fa al disc, aquest recull onze cançons en les quals Solk ha eixit a beure de la deu de la música tradicional de les comarques dels Ports, el Montsià, el Maestrat i el Baix Ebre. Després han adaptat cançons (El ball pla de Tírig) o han desconstruït ritmes i melodies i les han fusionades (Herència o Inèrcia a la que li han afegit també ritmes africans) o n’han escrit de noves (Per la vora del riu, un tema realment deliciós), i ho han fet amb l’objectiu de crear un so personal, eclèctic i alhora arrelat en la tradició heretada. Així, trobem en Herència jotes, seguidilles, petaneres, cants de batre i fins i tot rumba (L’auca de l’home que se’n va anar, una cançó amb un ritme festiu carregada d’ironia).

Als membres de Solk els agrada experimentar sense perdre de vista el paisatge geogràfic i humà d’on s’han nodrit les seues cançons, reivindicant la seua força, la seua bellesa, el seu caràcter i denunciant els atacs que rep i l’oblit ancestral que patix.

Les seues lletres, amb una intensa càrrega lírica, recullen un llegat que saben que els pertany, un patrimoni que estan disposats a desempolsegar, posar-lo en valor i projectar-lo al futur.