EL TINENT ANGLÉS

Els conflictes bèl·lics, com qualsevol conflicte humà, potser fins i tot més perquè en els bèl·lics trobem amalgamats els altres, han interessat molt els nostres autors. La guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra han arribat a generar un subgènere literari. Un altre conflicte armat que ha interessat força ha estat la guerra de successió espanyola. Escriptors com ara Alfred Bosch, Albert Sánchez Pinyol o Francesc Mompó han escrit sobre aquesta en els darrers anys, i aquest 2017 se’ls ha sumat el professor Eduard Mira amb la publicació en l’editorial Llibres de la Drassana de la novel·la El tinent anglés.

Eduard Mira és un escriptor de reconegut prestigi, amb una llarga trajectòria en el camp de l’assaig i la narrativa, autor entre altres en col·laboració amb Damià Mollà D’impura Natione, Premi Joan Fuster d’Assaig, 1996.

La guerra de successió a la corona de les Espanyes, com afirma un dels personatges del llibre, «és potser la guerra de més ample abast que ha (havia) viscut el món, una guerra mundial». Però fou també un conflicte bèl·lic en el qual a les terres ibèriques es produïx l’enfrontament secular entre portuguesos i castellans, entre els respectius territoris de la Corona d’Aragó i els de Castella, així com una guerra civil entre botiflers i maulets valencians, mallorquins i catalans, i a València una revolució.

Eduard Mira crea un protagonista excèntric, intel·ligent, observador, llibertí, perspicaç, agosarat, fill d’un vinater valencià arruïnat, criat per una esclava negra cubana que li ha transmés en part la tradició de la santeria i que l’advertix amb els seus dots endevinatoris què li depara el destí. Aquest personatge, Antoni Cruañes, és parent del general Joan Baptista Basset Ramos, el qual l’acaba apadrinant i obrint-li les portes a una formació militar, convertint-lo amb el pas dels anys en testimoni privilegiat dels moviments d’aquest general i dels importants esdeveniments que acabaran provocant la guerra.

Eduard Mira, de la mà d’Antoni Cruañes, fa recórrer als lectors bona part d’Europa, des de Dénia fins a Londres o Viena. Desxifra les claus dels interessos econòmics i estratègics que fan que uns i altres s’unisquen o s’enfronten en dos grans blocs. Així, assistirem a la coronació del Hamsburg Carles III com a rei d’Espanya, com aquest jura els Furs valencians, i assistirem a la presa de Gibraltar i a la batalla d’Almansa. Coneixerem personatges importants de l’època.

La novel·la s’emmarca dins del gènere històric però està salpebrada amb moments d’humor, de reflexió, d’amor, d’erotisme, també conté tocs d’exotisme i màgia africana.

És una novel·la d’iniciació, de descobriment, per part d’un jove de la vida, de la sexualitat, de les confabulacions humanes. Una novel·la també d’aventures i d’espies. Antoni Cruañes és un espia format per l’exèrcit anglés.

Eduard Mira, sense perdre en cap moment de vista el conflicte en el seu abast mundial, reivindica el paper dels valencians de l’un i l’altre costat en la guerra. Ens parla de la revolució hereva d’alguna manera de la Segona Germania, una revolució que llauradors i menestrals abanderats pel general Basset intenten fer contra el poder de l’aristocràcia.

El tinent anglés és una narració extensa i intensa,  d’una gran amenitat, escrita amb passió per la vida viscuda perillosament i pel país, un país revoltat contra la mateixa dinàmica de la història que el porta irremeiablement a ser sotmés per un poder absolut i centralista.