FILLS DE LA FAM

Una dècada després de finalitzada la guerra civil (1936-1939), el nou Estat sorgit de la victòria no ha aconseguit traure el país de la misèria. Al Racó de la Pedrera, un llogaret perdut entre les comarques valencianes de la Ribera, la Safor i la Costera, on l’escriptora Lourdes Boïgues situa l’acció de la seua darrera novel·la Fills de la fam (Edicions del Sud, Piles, 2017), la realitat quotidiana dels seus habitants és opressiva i asfixiant.

Al Racó de la Pedrera quasi tot, vull dir els ramats, els camps i la pedrera, és propietat d’una família, els Tomé. També és d’ells l’església, l’ajuntament i l’escola. El patriarca, don Ricardo Tomé, ha faltat i mentre s’espera l’arribada des de la República Dominicana, on també tenen negocis, de don Alberto, el seu fill, l’administrador actua amb mà de ferro sobretot amb els vençuts de la contesa i s’aprofita de la situació per a fer negocis ben lucratius. El nou cacic ve amb la seua núvia, amb qui es casarà una vegada finalitzades les obres a la casa pairal.

Hi ha qui considera que don Ricardo en vida fou un gran benefactor del poble i és per això que ha aconseguit que l’arquebisbat inicie un procés de santificació. Un procés que el seu fill veu com una oportunitat per a entrar amb una bona carta sota el braç en la política del nou Estat nacionalcatòlic.

Lourdes Boïgues, amb un relat netament costumista i tocat lleugerament pel gènere de lladres i serenos, agafa com a protagonistes de la seua novel·la un grup de perdedors, el matrimoni conformat per Teresa i Pasqual i els seus tres fills. És tracta d’una família hereua de la derrota del trenta-nou i víctima de la misèria material i moral que la va precedir. A través d’aquests i altres personatges Lourdes Boïgues ens detalla un temps de roba apedaçada, d’espardenyes foradades, de jornals escassos, de treballs esgotadors, de fam, d’abusos i d’injustícia, de por a les autoritats, de moral hipòcrita, de delació i de silencis còmplices.

Lourdes aconseguix construir uns personatges protagonistes i secundaris que tenen una gran versemblança i una alta definició. Individus molts dels quals han sobreviscut a les derrotes i les humiliacions més doloroses, però que encara conserven un pessic d’amor propi, de dignitat.

Entre el sofriment i el rancor, hi ha també un temps per al desig, per a l’amor i el desamor, per a les confidències, la festa, l’alegria, els jocs i, sobretot, per a l’esperança.

Un matí la monòtona i feixuga vida del Racó de la Pedrera es trenca amb l’aparició al jardí de la casa dels amos de l’esquelet d’un infant de pocs dies. Pasqual, un dels personatges de la novel·la que més empatia desperta en el lector, es veurà forçat a investigar pel seu compte i risc el cas, el qual les autoritats han decidit tancar d’una manera expeditiva, ja que pot tacar la bona imatge dels amos. La seua ànsia de justícia li portarà problemes greus amb la Guàrdia Civil. Així i tot, aconseguirà respostes a les seues preguntes, unes respostes que li serviran per a propinar un colp baix a un sistema profundament injust, corrupte i hipòcrita. Fills de la fam es tanca oferint-nos una llum al final del llarg túnel de resignació i de mancances que fou la postguerra, una llum que anuncia al matrimoni protagonista, Pasqual i Teresa, que els seus tres fills aconseguiran eixir de la pobresa i viure amb dignitat.