CENT TRIBUTS

Després d’haver publicat el doble cedé Tribut, un sentit homenatge a la cançó d’autor, amb vint-i-quatre versions de temes d’autors nacionals i internacionals, el poeta, compositor i cantant de Castelló de la Plana Artur Àlvarez ha publicat el primer semestre d’aquest any 2018 un recull de poemes amb els quals fa un reconeixement íntim a cent músics que l’han colpit, emocionat i influenciat al llarg de la seua carrera. Músics i intèrprets d’estils i gèneres diferents, des de Pavarotti fins a Chuck Berry, passant per Violeta Parra o Jaume Sisa.

El llibre porta com a títol 100 (Tributs) en do major i l’encapçala un pròleg del periodista i crític musical Manolo Bosch, que aprofita per avisar el lector despistat sobre això: «No hi ha música en aquest llibre, encara que en realitat tot el poemari és música».

Es tracta d’una edició privada i numerada on, a més d’un centenar de poemes, trobem un parell d’annexos amb la biografia i la discografia dels homenatjats. El llibre s’ha presentat a la capital de la Plana mentre Artur Àlvarez començava a compondre les deu cançons que conformaran el seu darrer treball discogràfic, 10 poetes contemporanis, en què posa música i veu a deu poetes valencians vius, cinc homes i cinc dones de diferents generacions i procedències. Aprofite l’avinentesa per a dir que 10 poetes contemporanis té previst eixir al mercat la tardor pròxima, però abans l’autor farà un micromecenatge.

100 (Tributs) en do major és una col·lecció de poemes en vers lliure on trobem, per una banda, elegies a músics que han desaparegut els darrers anys com ara Javier Krahe, David Bowie o BB King, així com retrats amb els quals Artur Àlvarez en poques línies ens fa cinc cèntims de l’aspecte físic, de l’aportació musical i de les virtuts del músic en qüestió, alhora que fa referència a algunes de les seues cançons més emblemàtiques, als gèneres que ha practicat i fins i tot a les guitarres que ha utilitzat al llarg de la seua carrera. Són retrats amb un parentesc llunyà amb els Homenots de Josep Pla, però amb un gran estalvi de paraules.

El llibre té algun alt-i-baix, però així i tot hi ha un nombre important de poemes ben construïts i amb un interés constatable. Pel que fa a les elegies, la que més m’ha agradat és la que dedica a Antonio Vega: «Avui en el record, els carrers mullats / reflecteixen els cantons del teu esbarjo». Com a poemes, personalment considere que els millors són els dedicats a Gordon Matthew (Sting), a Silvio Rodríguez i a Carlos Santana, des del meu punt de vista el dedicat al guitarrista mexicà és el que millor reflectix l’objectiu que s’ha proposat l’incansable Artur Àlvarez: «Una guitarra / que colpeja la ciutat / a ritme de llum de gas. / Que t’aparta dels mals camins / amb la tarongina de la seua il·luminació. / Una guitarra que il·lumina / la pietat del cor / i bandeja l’ombra de la pena, / el ressò del dolor».

Un bon llibre per a cloure el tribut que un músic honest ha fet a tots els seus mestres.