BLACK UPRISIN

 

Hi ha persones que naixen per a ser mar, una mar elèctrica, d’onades persistents, incansables, que piquen les roques amb variada intensitat una vegada i una altra. Només la seua perseverança al llarg dels anys aconseguix convertir la dura roca en arena i l’arena en una bella platja.

Són mars amb una rica fauna i flora en el seu interior, però de les quals a penes arriba un lleu i llunyà eco a aquells que viuen uns quilòmetres terra endins.

Hi ha creadors, com ara Lluís Vicent Banyuls, que són mars, mars elèctriques i electritzants. Mars perseverants, incansables, capaces de superar els esculls més alts i tortuosos, creadors que des de la música i la poesia ens oferixen una mirada personal sobre el món i una manera pròpia d’entendre la vida.

Escriptor de poesia i de cançons, Lluís Vicent Banyuls apareix en l’escena musical valenciana en solitari l’any 2012 amb la publicació del disc El dia de després, treball al qual li seguirien Tendres deixalles (2017), Consciència urgent (2017), Segon origen (2018), Cançons d’anar per casa (2020) i La tirania de la normalitat (2020). Enguany, acompanyat de La free&Felin’Band, grup autodefinit com un equip musical en llengua catalana on el compromís i la llum s’unixen, ens oferix Black Uprisin (Revolta negra).

La free&Feelin’Band la formen el percussionista Eduardo Olmedo, el baixista Carlos Maeso i el guitarra Jose García, el qual dota el disc amb una variada i rica textura sonora, tant en les guitarres acústiques com en les elèctriques.

Black Uprisin, un títol que pot dur els més despistats a pensar que som davant d’un treball cantat en anglés, o almenys en part, és una col·lecció de cançons en valencià amb lletres amb una gran càrrega poètica. Lluís Vicent Banyuls es convertix en un joglar d’aquells que, com Lou Reed, circula pel costat perillós de la ciutat, un funambulista que des de la maroma (ell, potser, diria des del raig de llum que el nodrix), on intenta mantindre l’equilibri, ens regala el món interior i l’exterior que reflectix la retina dels seus ulls sempre brillants. Un joglar que canta, que recita, que xiuxiueja les seues cançons plenes de ritme i energia.

El disc ha estat enregistrat al País Valencià entre setembre del 2020 i maig del 2021. El tècnic de so i encarregat de mescles ha sigut Natxo Mengeta (El maco produccions).

Lluís Vicent ha comptat en aquesta ocasió amb tres col·laboradors de luxe: Garri Campanillo, exmembre dels mítics Pep Laguarda i Tapineria, que ho ha fet en la seua vessant de dissenyador gràfic de la portada del disc; el cantautor Òscar Briz, que canta amb Lluís Vicent un dels temes que personalment considere més redons (Un far en alta mar); i Pau Chàfer, que ha posat els teclats a Reggae Soldier, Two Much Rock’n’roll, Fotografia, El dia que jo morga i Visc.

Black Uprisin recull catorze cançons de rock amb tot el sabor dels huitanta i noranta del segle passat, amb algunes balades i un bolero-rock amb una guitarra que ens porta ecos dels seixanta i de la banda The Shadows.

Ritme electritzant sense estridències, temes interpretats amb una veu càlida, rock allunyat de guitarres ronques i veus esgarrades.

Un treball discogràfic i un escriptor de cançons i de poesia que és mar, i que es mereix, sense cap mena de dubte que l’escoltem amb atenció, que ballem les seues cançons i, si cal, dialoguem amb ell.