La magrana és un fruit que per la seua
composició interna es dona a ser emprada com a metàfora d’una col·lecció de
textos més o menys breus que s’organitzen o no en diversos apartats. El seu
color roig ens porta a pensar en la passió i si li sumem el groc de les seues
membranes ens recorda el foc. La seua textura evoca algunes gemmes i pedres
precioses.
El foc, amics i amigues, ens dona
caliu i refugi davant de la intempèrie que regna en la societat i el suc de les
magranes ens nodrix i ens fa forts.
El poeta Ramon Guillem, al qual aquest
mes l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana li ha retut un homenatge per
la seua trajectòria literària i també pel seu treball constant i perseverant
com a agitador cultural, publica un nou llibre dins de l’editorial Vincle: Foc de magranes. Una vegada més, el
poeta de Catarroja demostra que és sense cap mena de dubte també un bon
prosista.
Foc
de magranes
és una col·lecció de textos breus en forma de dietari. Notes personals sobre
música, art i, sobretot, literatura. Pensaments i reflexions sobre la
creativitat humana, opinions de lector sobre els llibres gaudits i anècdotes i
històries sobre llibres, escriptors i biblioteques.
He trobat en les pàgines d’aquest
llibre la millor versió de Ramon Guillem, l’home apassionat, intel·ligent,
sensible, irònic de vegades, un escriptor que domina a la perfecció el seu
ofici; un prosista al qual el poeta enriquix la prosa. Hi ha poetes que quan
escriuen narrativa resulten embafosos, pedants, laberíntics i pesats. Ramon
Guillem no ho és, tot el contrari, narra amb eficàcia, amb agilitat, sense
defugir la seua eterna recerca de la bellesa. Mai no es queda en la superfície,
sinó que li agrada capbussar-se en cerca de les arrels de tot plegat.
Foc
de magranes
conté reflexions que obliguen el lector a fer una pausa i a respondre-li,
iniciant d’aquesta manera un diàleg amb l’autor que aquest esperava que fora
fructífer.
Ramon sap que el difícil camí de
l’escriptor no és altre que el d’il·luminar la vida, de fer front a les grans i
petites catàstrofes quotidianes que ens fan naufragar en la desolació i trobar
un punt d’esperança que albira en la bellesa i en la capacitat de l’ésser humà
per a recrear-la.
Foc de magranes, un llibre de maduresa d’un gran poeta i un bon narrador, un home que ha estimat els llibres com un refugi davant l’adversitat, però també com una trinxera contra el desamor i la barbàrie. Un llibre que es gaudix per allò que ens conta l’autor i, sobretot, com ho conta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada