Juli Capilla, escriptor i editor nascut a la
ciutat de València, acaba de publicar l’obra amb la qual va obtindre el 2023 el
Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués, dins dels XLI Premis Ciutat de
València, La terra i la paraula (Edicions del Bullent). Un
llibre que se situa al bell mig de la frontera que delimita les memòries i el
dietari. Literatura del jo on la mirada personal sobre el món que envoltava
l’autor en la seua infantesa i joventut és protagonista i força inspiradora en
la reconstrucció literària d’un temps i una geografia.
La terra i la paraula és un llibre en el qual, amb una prosa carregada de lirisme,
Juli Capilla evoca el seu passat i ho fa des de l’emoció continguda i la
intensitat dels sentiments i sensacions que el van impactar d’allò més i es
quedaren gravats entre els plecs del seu cervell.
Juli Capilla fou un xiquet de ciutat que va
tindre la sort de gaudir d’una segona residència en un poble dels Serrans
valencians, Pedralba, on passava les vacances. Un poble culturalment de
frontera on es barregen herències aragoneses, catalanes i castellanes. Un poble
de muntanya a la vora del riu Túria amb un passat vitivinícola.
El llibre es conforma com una col·lecció
d’articles, les entrades d’un possible dietari. S’obri amb l’aparició sobtada
de la mort. La mort d’un amic que deixa profundament ferit l’autor, la
presència/absència d’aquest amic serà una constant fins al darrer paràgraf.
L’autor ens fa la crònica social i política dels
darrers anys del segle xx d’un poble petit però que no és sinó la mostra de tot
un país. Però també és el retrat d’una família, així com l’inventari de les
experiències vitals que conformaren en part la personalitat de l’home que ara
les escriu. Capilla ens parla de la mort, del dolor que ens produïx, de l’amor
fraternal, de l’amor filial, del despertar a la sexualitat, de les absències,
del naixement dels fills, del joc de pilota que tant l’apassiona, de la
transformació d’un paisatge provocat per l’abandonament dels conreus de secà i
la imposició dels regadius.
Textos assagístics amb una gran força poètica.
En aquest llibre Juli Capilla ens oferix el
millor de si mateix, tant com a escriptor en plena maduresa, que ha sabut
crear-se un estil propi, i com a ésser humà, deixant-nos al descobert les seues
experiències i emocions, fins i tot les seues febleses.
Juli Capilla, un home que mai no ha estat sol,
al seu voltant sempre ha tingut amics i familiars que l’han estimat i ell ha
estimat.
