La música d’arrel jamaicana ha
tingut al País Valencià els darrers vint anys un arrelament tal que fins i tot
alguns gèneres, com ara el ska, en canviar els instruments de vent que
tradicionalment acompanyen les bandes per la dolçaina, han arribat a crear un
so propi que alguns crítics com ara Josep Vicent Frechina han anomenat so
valencià.
Entre els grups que han practicat
el ska hi ha els Obrint Pas o La
Gossa sorda. També hi ha hagut altres que esporàdicament han
fet reggeaton. Però buscant en el panorama musical valencià, en català, el que
menys he trobat són bandes de reggae.
Enguany, per una d’aquelles
casualitats que ara no vénen al cas contar, he ensopegat amb Candela Roots i el
seu cedé Hungry. Candela Roots és una
banda que d’entrada m’ha sorprés per la solidesa del seu so i unes bases rítmiques
contundents, amb uns components que saben el que tenen entre mans i que
demostren un gran coneixement del gènere. I una veu femenina, Estel Navarro,
dolça i suggerent, acompanyada d’uns cors molt ben aconseguits.
Candela Roots és una barreja de
veterania, alguns dels seus components són músics que porten anys i panys
picant pedra en l’escena reggae i gent més jove que aporta eixe toc
d’ingenuïtat i frescor que les músiques populars demanen.
Hungry és un treball
amb cinc cançons enregistrades a l’estudi Alboraia Art Studio, que compten amb
uns arranjaments musicals i una producció musical ben fets i que segueixen el cànon
del millor reggae internacional.
La llengua vehicular de tot el
treball és el valencià, això no vol dir que en un moment determinat i amb una
gran naturalitat aparega algun tema cantat en francés i anglés, com ara Mon Monde, cantada per Supa Bassie, una
de les diverses i interessants col·laboracions amb què ha comptat la banda per a
aquest disc i entre les quals destacaria, també, els cors d’Oldfashioneds.
Candela Roots reivindica des de
la primera cançó la senzillesa, defuig de les lletres recaragolades,
reivindicant alhora una manera natural de viure i relacionar-se amb l’entorn,
fugint com de la pesta de les cadenes amb les quals el sistema ens lliga
creant-nos falses necessitats a través de la publicitat.
Candela Roots ens parla de la germanor
entre tots els éssers humans, de l’alegria de viure, de tindre una actitud
positiva per a enfrontar-nos als petits i grans esculls quotidians. Denuncia la
pobresa i la fam.
Hungry són un pomell
de bones cançons que tenen la facultat d’atrapar-te des de la primera audició i
t’inviten a deixar-te dur pel seu ritme sensual. Són, també, una crida a
carregar bateries que darrerament les tenim sota mínims, a sentir que trobar la
felicitat no és una quimera, que està en les nostres mans, que eixe racó on
habita està més a prop del que ens pensem, que el primer pas que hem de fer és
pintar un bon somriure en eixe rostre que les circumstàncies ens han tacat de
gris.
Hungry és un disc que
acaba deixant-nos una mica famolencs. Cinc temes són només una petita mostra
d’un grup que té capacitat per a oferir-nos un treball més extens, sense perdre
qualitat ni interés.
