Va haver-hi un temps en què el conreu de la seda fou un dels secrets millor guardats del món. Un secret que l’aïllament de les diverses comunitats humanes convertia en enigmes i misteris als quals se’ls trobaven solucions sorprenents i fantasioses.
La geografia, la distància i els forts peatges que l’imperi persa imposava al comerç de la seda en destinació a Bizanci la convertien en un producte car i a l’abast de poques butxaques. L’escriptora reusenca
Coia Valls ha situat en aquella època la novel·la
La Princesa de Jade (Columna edicions, 2010), amb la qual va obtindre el Premi Nèstor Lujan de Novel·la Històrica, una obra que esdevé un relat sòlid on el viatge, la història, l’aventura i l’amor són les matèries primeres.
A meitat del segle vi l’emperadriu Teodora, en el seu llit de mort, li fa prometre al seu marit, l’emperador Justinià, que organitze una expedició a la Xina per tal d’aconseguir el secret de la producció de la seda i eludir d’aquesta manera el peatge dels perses.
Justinià, un home intel·ligent i una mica pusil·lànime, més preocupat per la religió i la filosofia que per les lluites de poder que ha mantingut gràcies a l’astúcia i valentia de la seua dona i el coratge dels seus generals, es veu obligat a recórrer a l’ajuda d’uns monjos nestorians per tal que aquests guien l’expedició.
La novel·la està dividida en tres parts i un epíleg, en les quals d’una manera o altra tres dones diferents marquen la vida de la resta de protagonistes.
En la primera part es l’emperadriu Teodora, una antiga prostituta que governa de facto junt amb el seu home. Ací Coia Valls ens situa amb destresa en un espai, l’Imperi de Bizanci, en un temps concret, l’any 551, fent-nos partícips de les lluites de poder a la cort i les divergències que hi ha entre les diferents maneres d’entendre el cristianisme, però també ens parla de la situació del comerç internacional, dels intents per part de Bizanci de recompondre l’antic imperi romà...
En la segona part són el viatge i els expedicionaris els que porten la narració. Una expedició aparentment comercial guiada pel monjo Rashnaw, en la qual participen un teixidor de Corint, el seu fill i un amic i un escamot de soldats sota les ordres d’un iber. Coia Valls ens parla del viatge com a aventura col·lectiva a través de deserts, muntanyes, enfrontant-se al perill de la mort, però també ens parla del viatge en clau personal centrant-se sobretot en dos personatges, el jove monjo nestorià Tistrya, que aprofita l’aventura per a trobar el seu pare, i Úrian, fill del teixidor, qui busca respostes sobre la vida i la mort. En aquesta segona part s’unix a l’expedició Najaah, una dona d’una tribu nòmada del desert d’Aràbia que fuig del seu obscur destí i que marcarà aquesta part del relat.
La tercera part ens parla de l’arribada al regne del sud de la Xina, allí descobriran el secret de la seda i tramaran la manera d’endur-se’l a Occident, també assistiran atònits a les lluites de poder entre els diversos membres de la família governant. Per a bona part dels expedicionaris aquest serà el final del seu viatge, per a altres l’inici del camí de tornada.
Aquesta tercera part està marcada per l’aparició de la princesa Yu, amb qui Úrian, convertit ja en el vertader protagonista de la novel·la, iniciarà una relació d’amor que els esdeveniments convertiran en impossible.
Però si d’alguna cosa ens ha parlat en realitat Coia Valls en tota la novel·la és que ens cal molt poc d’equipatge per a viatjar, res no ens pertany, només la vida i la mort que en forma part, que s’ha d’assumir el risc i que només hem de ser coratjosos en la nostra lluita personal per a llaurar-nos el nostre destí, per a marcar el ritme del nostre viatge. Així, en l’epíleg sabrem que Úrian tornarà de nou a Xina per a estar a prop de
la Princesa de Jade.
Una història ben construïda, de lectura amena que ens descobreix una autora que de segur que ens continuarà sorprenent amb nous i bons relats.
