9
La profunda tristeza que me produce
escribir
y tropezar constantemente con mis carencias.
Una tristeza que se sienta obscena
sobre mis piernas
y ávida me busca con su lengua la
boca,
me busca impaciente con sus manos el
sexo y se penetra
y me cabalga hasta hacerme enfermar.
Las tardes que he consumido
escribiendo,
los pedazos de vida que he lanzado a la papelera.
¡Que poco os importan!
Para vosotros, y también para mi, cuenta el ritmo y el
equilibrio
de unas palabras embriagadas de
fuerza y de belleza,
lo demás son retales insignificantes
de una biografía anónima.
*** **** ****
9
La pregona
tristesa que em dóna escriure
i ensopegar
constantment amb les meues mancances.
Una
tristesa que s’asseu oberta sobre les meues cames
i àvida em
busca amb la seua llengua la boca,
em busca
impacient amb les seues mans el sexe i es penetra
i em
cavalca fins a fer-me emmalaltir.
Les
vesprades que he consumit escrivint,
els bocins
estripats de vida que he llançat a la paperera.
Que poc que
us importa tot plegat!
per a
vosaltres, i per a mi també, compta el ritme i l’equilibri
d’uns mots
embriagats de força i bellesa,
la resta
són retalls insignificants d’una biografia anònima.
Aquest poema forma part del meu llibre Hores baixes que va aparèixer publicat dins de l'antologia Les hores rehabilitades (Brosquil edicions, València, 2002). La traducció al castellà ha anat a càrrec meu
