L’escriptor de
Beneixama Josep Martínez Sanchis, després d’haver publicat la novel·la Intercanvi (Bromera, 2008), Premi Blai
Bellver de Xàtiva 2007, es va replantejar en profunditat el que havia de ser el
seu projecte personal de creació literària. Després d’un temps per a
reflexionar decidí donar un colp brusc de timó, tornar a port i començar una
nova ruta de navegació. Però de vegades és impossible desfer-te de tot el
bagatge acumulat durant anys. És força complicat fer un punt final i començar
un nou quadern de bitàcola. Així que no sols va canviar la seua manera de mirar
la realitat i d’interpretar-la, sinó que es desfeu de Josep Martínez i es
convertí en Joan Benesiu.
L’aposta era
arriscada, però va comptar amb una editorial, Edicions del Periscopi, que va
creure a ulls clucs en ell. Sota el braç portava una novel·la sorprenent i
atípica dins de les lletres valencianes, Gegants
de Gel (2015), amb la qual va obtindre el reconeixement del públic i de la
crítica, com també els premis Llibreter 2015 i Crexells 2016.
Enguany, Joan
Benesiu ha publicat una nova novel·la, Serem
Atlàntida, una proposta ambiciosa d’un autor que es revolta, amb arguments
sòlids, contra la mediocritat i el conformisme de la literatura de consum que
envaïx els prestatges de les llibreries i biblioteques.
Soc de l’opinió
que Benesiu va camí de convertir-se en un autor de culte. No sé si el mercat
del llibre valencià és capaç d’assumir amb solvència creadors d’aquestes
característiques.
Estem davant d’un
escriptor intel·ligent al qual li agrada travessar les fronteres que separen
els generes literaris, de la narrativa de ficció a l’assaig filosòfic, de
l’apunt polític o històric a la crònica periodística, o emprar altres gèneres
com ara la poesia al servici d’un relat. En la novel·la cap tot, sempre que hi
haja un fil que faça de nexe.
En Serem Atlàntida el fil i l’agulla per a
cosir l’enorme tapís que ha construït Benesiu els porta en la mà el
protagonista, un individu de qui sabem poc i que va recorrent la geografia europea.
Un individu que ens detalla la història de la gent amb què es troba i els seus
anhels, i en especial la trobada amb un valencià de cognom italià i nom que pot
ser italià però també croata. La seua és una relació amb la qual ens anirà
descobrint la complexa història d’Europa, aquella Europa que era inclosa dins
de les fronteres del desaparegut imperi austrohongarés i que aglutinava un gran
nombre de pobles. Ciutats com Trieste o regions com la dels Balcans que han
estat i són cruïlles de cultures, llengües i religions. Darrere d’un nom o d’un
cognom hi ha un origen, una identitat de vegades oculta. Darrere de cada
nacionalitat, a Europa hi ha una tragèdia dolorosa i purulenta, el drama d’una
nació i dels individus que la conformen. Darrere del desig d’aconseguir la
puresa nacional hi ha un escorxador.
El mal és dins de
nosaltres, un mal que si no som capaços de reconéixer i denunciar ens portarà
de cap a la catàstrofe, irremeiablement desapareixerem engolits per l’oceà de
l’oblit, serem una nova Atlàntida.