FAMOLENC

La música d’arrel jamaicana ha tingut al País Valencià els darrers vint anys un arrelament tal que fins i tot alguns gèneres, com ara el ska, en canviar els instruments de vent que tradicionalment acompanyen les bandes per la dolçaina, han arribat a crear un so propi que alguns crítics com ara Josep Vicent Frechina han anomenat so valencià.

Entre els grups que han practicat el ska hi ha els Obrint Pas o La Gossa sorda. També hi ha hagut altres que esporàdicament han fet reggeaton. Però buscant en el panorama musical valencià, en català, el que menys he trobat són bandes de reggae.

Enguany, per una d’aquelles casualitats que ara no vénen al cas contar, he ensopegat amb Candela Roots i el seu cedé Hungry. Candela Roots és una banda que d’entrada m’ha sorprés per la solidesa del seu so i unes bases rítmiques contundents, amb uns components que saben el que tenen entre mans i que demostren un gran coneixement del gènere. I una veu femenina, Estel Navarro, dolça i suggerent, acompanyada d’uns cors molt ben aconseguits.

Candela Roots és una barreja de veterania, alguns dels seus components són músics que porten anys i panys picant pedra en l’escena reggae i gent més jove que aporta eixe toc d’ingenuïtat i frescor que les músiques populars demanen.

Hungry és un treball amb cinc cançons enregistrades a l’estudi Alboraia Art Studio, que compten amb uns arranjaments musicals i una producció musical ben fets i que segueixen el cànon del millor reggae internacional.

La llengua vehicular de tot el treball és el valencià, això no vol dir que en un moment determinat i amb una gran naturalitat aparega algun tema cantat en francés i anglés, com ara Mon Monde, cantada per Supa Bassie, una de les diverses i interessants col·laboracions amb què ha comptat la banda per a aquest disc i entre les quals destacaria, també, els cors d’Oldfashioneds.

Candela Roots reivindica des de la primera cançó la senzillesa, defuig de les lletres recaragolades, reivindicant alhora una manera natural de viure i relacionar-se amb l’entorn, fugint com de la pesta de les cadenes amb les quals el sistema ens lliga creant-nos falses necessitats a través de la publicitat.

Candela Roots ens parla de la germanor entre tots els éssers humans, de l’alegria de viure, de tindre una actitud positiva per a enfrontar-nos als petits i grans esculls quotidians. Denuncia la pobresa i la fam.

Hungry són un pomell de bones cançons que tenen la facultat d’atrapar-te des de la primera audició i t’inviten a deixar-te dur pel seu ritme sensual. Són, també, una crida a carregar bateries que darrerament les tenim sota mínims, a sentir que trobar la felicitat no és una quimera, que està en les nostres mans, que eixe racó on habita està més a prop del que ens pensem, que el primer pas que hem de fer és pintar un bon somriure en eixe rostre que les circumstàncies ens han tacat de gris.

Hungry és un disc que acaba deixant-nos una mica famolencs. Cinc temes són només una petita mostra d’un grup que té capacitat per a oferir-nos un treball més extens, sense perdre qualitat ni interés.

NOVEMBRE ELÈCTRIC O LA SEQÜÈNCIA D'UN SOMRIURE

El cantautor d’Algemesí Yeray Calvo, a qui ja havíem tingut l’oportunitat d’escoltar en l’espectacle Trèmolo de tardor, on junt amb el poeta Hèctor Serra ens oferia un recital de poesia i cançó, ha format amb dos músics madrilenys, el baix Rodri Domínguez i el bateria Sergio López, la banda Novembre elèctric, la qual ens oferix ara el seu primer treball discogràfic, Intacte.

Intacte recull un total de deu cançons, huit de les quals cantades en valencià i dues en castellà. Es tracta d’un disc amb un alt voltatge de sentiments i emocions, interpretat per la veu càlida de Yeray Calvo, que a més s’ocupa de les guitarres i dels teclats.

Deu cançons, com deu instantànies, on intenten capturar les diverses etapes de les relacions personals, els sentiments i les emocions que estan a flor de pell i les que resten ocultes sota la cuirassa que els procura un somriure irònic; i ho fan des de la certesa que res no és per a sempre, sabedors de la fragilitat del viure i també de l’amor, l’amor que pensem que potser és dur i resistent com el diamant però que només és una pedra trencadissa que cal tractar amb cura perquè un gest o una paraula el pot destruir. Hi ha un element també molt important en les seues cançons: l’esperança, de fet l’amor, l’amistat, la música, la poesia i la vida no serien possibles o amables sense una bona dosi d’esperança.

La veu dolça, càlida, de Yeray Calvo i els arranjaments musicals de les seues cançons creen una atmosfera carregada de lirisme, de pau, de tranquil·litat.

Intacte és un disc per a escoltar assossegadament per tal d’assaborir amb intensitat cada nota, cada paraula, i en alguns moments, com ara en la cançó Ruinas, recomanaria deixar-se dur pel ritme i ballar, ballar oblidant-se del pas del temps i somniar que els enderrocs del passat es recomponen i que la cloenda és la inauguració d’una nova aventura.

Pop rock alternatiu, tractat amb cura, amb exquisidesa, on el músic és també artesà del detall. En els petits detalls es troben els secrets més ben guardats de la poesia, de les relacions de parella, de la música. Detalls sonors com els que podem trobar en la cançó Mai és per a sempre, que com les espècies li donen a una menja un toc força especial.

Novembre elèctric és un projecte que naix amb una voluntat de normalitat cultural i lingüística en un Estat al qual majoritàriament li costa acceptar les diferències, pretenen no tancar-se en un mercat en concret, en un principi defugen les barricades, els cants de combat, les lletres de les seues cançons són marcadament intimistes, parlen dels grans temes universals, l’amor, l’amistat...