En la persona del riberenc Rafael
Estrada Puertos confluïxen tres grans passions, la docència, la música i la
poesia. La relació del nostre protagonista amb les dues darreres és, per dir-ho
d’alguna manera, bilateral i intensa, com a receptor entés (oient i lector) i
com a creador. Estrada, en el seu darrer treball discogràfic, Poesons, un cedé amb cinc cançons que
acompanya el seu llibre de poesia Ombres
de memòria incerta, trau a la superfície aquests tres grans interessos personals
per a oferir-nos un treball ric en sonoritats, eclèctic i amb grans dosis de
lirisme. De les cinc cançons que el conformen, quatre són poemes d’autors com
ara Vicent Andrés Estellés, Marc Granell i Josep Manel Vidal, aquest últim
també ha col·laborat en el disc amb la seua veu de rapsode experimentat en la
cançó Metamorfosi.
En Poesons hi ha dos temes dedicats als més menuts i on aquests prenen
protagonisme a través dels cors, concretament en la nova versió de Moreneta del meu cor i en l’abans esmentada
Metamorfosi, on la veu dels infants
juga amb la veu del rapsode, la del mateix Estrada i un cor de veu femenines,
conformat per Lina Reig, Mònica Salvador i Àngels Vidal, solista del grup
Barbaritats.
Els disc s’enceta amb La paraula esperança, un tema
magníficament interpretat a duet amb el cantautor de Cocentaina Andreu Valor, una
de les veus que participen en el darrer tall del disc Seràs el rent, junt a Josep Gimeno “Botifarra” i Josep Nadal de La Gossa Sorda.
També hi ha un cant per al combat,
Un dia tornaràs allà on deixares de ser,
amb uns arranjaments i un tractament musical allunyats del so més clàssic de
l’anomenada cançó protesta i més pròxims a la música d’arrel negra anglosaxona.
Els arranjaments i la direcció
musical han estat a càrrec de l’experimentat Pau Chafer, que també toca els
teclats. La producció i el so del disc són bons. Un disc que ens parla de les
diverses vessants i afectes d’un home amb una veu sòlida i potent, amb una gran
sensibilitat.
Un home que, seguint el solc dels seus estimats Joan Manuel
Serrat i Paco Muñoz, hauria d’oferir-nos de tant en tant algun espectacle,
algun treball discogràfic pensat per als infants, estic segur que ho faria molt
bé, té capacitat i sensibilitat de sobres.
Un dels grans defectes de Poesons és que a l’oient se li fa curt.
