La vida obliga l’ésser humà a
anar traspassant les fronteres de l’edat, obrint i tancant etapes, acumulant
experiències, guanyant o perdent energia. En travessar la frontera intangible
de les cinc dècades, després d’haver-se acomiadat d’alguns companys de viatge,
el poeta, encara dalt d’un petit turó, veu que el camí és ja de baixada cap a
la vellesa, que les forces i els reflexos li van minvant lentament i que la por
a la incertesa de la mort, a l’aparició de malalties que acaben amb la seua
qualitat de vida, el convertirà en l’ombra d’aquell que fou.
Mentrestant, el poeta conserva la
set intacta, la set insadollable del desig i de l’amor, la necessitat
d’alçar-se cada dia per a eixir a la recerca de la bellesa, del batec de la
vida amb què continuarà alçant els seus poemes, entre els quals sempre acabarà
escolant-se la veritat més pregona. Uns poemes que naixen d’un foc, d’una llum
inextingible, i que tenen la raó de ser en l’existència d’algú que siga capaç
de copsar la seua força.
Aquesta set de vida, de
felicitat, d’amor, de bellesa, de la paraula, de desig és la set de la qual ens
parla el poeta catarrogí Ramon Guillem en el seu darrer llibre, La set intacta (Pagés editors), amb el
qual va obtindre el XVI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal. Un llibre treballat
al llarg de cinc anys, amb una gran unitat i on l’autor mostra preferència pels
vers lliure i per un llenguatge i una tècnica aparentment senzills. El poemari
està dividit en dues part, i encapçalat per un poema que fa d’exordi, d’introducció
literària on el de Catarroja, com té el costum, orienta el lector sobre el que
es trobarà en passar les pàgines.
Durant la lectura de La set intacta ens trobem un home madur
preocupat per les incerteses que li puga guardar el destí, per la fragilitat i
la fugacitat del goig de viure, per la presència de la mort, per l’aparició
d’una malaltia que negue les seues hores, per la por a la soledat, a la
tristesa i el dolor. I enfront tenim el desig, l’amor, els instants de goig com
una set que ha mantingut intacta en travessar les fronteres de l’edat i que l’obliga
a continuar avançant, buscant les fonts on apaivagar-la encara que siga durant
uns breus instants.
En la segona part Ramon Guillem,
encara que continua amb el mateix tema, incidix en altres aspectes com ara la
força del foc i de la llum, el desig de bellesa ( sempre present en la poètica
d’un autor que ja en el seu segon llibre va jurar consagrar-li la vida), la passió
per la literatura, i la vulnerabilitat de la joia de viure, la qual no és més
que un petit ocell que es posa durant uns instants i s’alimenta en la nostra mà
i després se’n va, perquè no ens pertany. L’ofici de poeta, un ofici que
estima, que coneix i al qual li ha dedicat bona part de la seua vida, hi és
també present. El seu és un ofici de solitud on no haurien de tindre cabuda els
covards que són incapaços d’enfrontar-se al dolor propi i alié amb l’escut i la
llança de les paraules convertides en poesia.
La set intacta recull
la passió d’un home enamorat de la vida i de la literatura, que no vol ser
pastura de la indiferència, de la superficialitat, de l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada