HEYSEL O EL RELAT D'UNA TRAGÈDIA

Heysel és un nom que va lligat a una de les tragèdies esportives més grans que han succeït durant el segle xx al continent europeu. Una tragèdia que es va cobrar la mort de trenta-nou persones i va provocar sis-cents ferits. Heysel és el nom de l’estadi d’esports de la ciutat de Brussel·les on l’any 1985 es va jugar la final de la Copa d’Europa de Futbol entre el Liverpool i el Juventus,  i en l’organització de la qual es van succeir tota una sèrie d’errors humans que van acabar en un dels desastres més grans i tràgics produïts durant una competició esportiva: un estadi en males condicions, unes mesures de seguretat mal dissenyades, uns grups de seguidors ebris, incontrolats i amb massa violents en les seues files, etc.

Heysel també, però, és la novel·la que trenta anys després dels fets el narrador de Catarroja Armand Company ha publicat en l’editorial 3i4 de València, i en la qual, seguint la vida de dos dels personatges protagonistes reals de la tragèdia, la seguidora de dèsset anys de la Juventus Giuseppina Conti (un dels trenta-nou morts) i Gary Cooper, un dels hooligans anglesos condemnats pels fets, ens relata, seguint dues línies narratives, que acabaran confluint fatalment a l’estadi belga, dues maneres diferents de viure l’amor pels colors d’un club i per un esport que alça entre els aficionats vertaderes onades de passió. Armand Company, amb un llenguatge amé, àgil, directe (potser jo li recriminaria en la primera part del llibre un excés en les cues dels diàlegs d’informació que afegixen una indesitjada artificiositat a les frases), ens relata la realitat social que en la dècada dels huitanta, i a hores d’ara també, hi havia darrere de moltes penyes de seguidors en les quals el futbol és una manera de canalitzar les frustracions individuals i col·lectives. Pensem que el 1985 Margaret Thatcher és la primera ministra del Regne Unit, en la seua etapa de govern s’efectua una seriosa reconversió industrial i minera que fa que algunes ciutats abans pròsperes, com ara Liverpool, patisquen una crisi econòmica i d’ocupació important, la qual cosa suposa per a molts joves falta d’expectatives de futur.

El consum de drogues i d’alcohol fora i dins dels estadis, el culte a la violència, la infiltració de l’extrema dreta entre els seguidors més radicals, tot això és força habitual.

Armand Company situa perfectament en unes coordenades temporals, geogràfiques i socials els protagonistes de la novel·la, agafant de la mà el lector per a portar-lo a poc a poc cap a l’epicentre de la tragèdia. Encara que intenta ser objectiu, no ho aconseguix del tot, hi ha una tendresa que se li escapa entre línies, una ràbia continguda que li supura en alguns mots, i que, en els darrers capítols, es convertiran en una emoció que impregna el text aconseguint humitejar els ulls del lector.

La tragèdia de Heysel marca un abans i un després en la història del futbol europeu. Durant les tres dècades passades s’han millorat les mesures de seguretat, l’organització de la ubicació de les diverses aficions dins dels estadis..., però encara persistixen, entre alguns grups d’aficionats, el culte a la violència i la radicalitat de posicionaments ideològics que fan que encara siguen necessaris llibres com els d’Armand Company que ens recorden que l’ésser humà es pot convertir en qualsevol moment en una bèstia capaç de matar i de destrossar la vida de centenars de famílies.