El veterà poeta valencià Francesc
Belda i Tortosa acaba de publicar Carrers
de fang, es tracta d’un recull de proses breus que tenen com a eix la memòria,
unes narracions que naveguen amb seguretat i solvència entre el costumari i el
dietari. Carrers de fang està escrit
en primera persona, però no la de l’home madur que és, sinó la del xiquet i
jove que fou.
El llibre és el retrat emotiu,
sentimental, que fa un adolescent del món en què viu. Carrers de fang és la continuació del seu anterior Memòries del paradís, on Francesc Belda
narrava els seus primers anys de vida en una casa de camp, on la natura i la
llibertat conformaven el seu univers personal.
En aquest nou llibre ens parla
del seu pas del camp al poble, una transició un tant traumàtica que deixa en el
protagonista una gran enyorança pel que arriba a considerar el seu particular
paradís perdut. El poble és Vallada, a la comarca de la Costera. Un poble
petit, de carrers per pavimentar, als peus de la muntanya. La seua és una
família modesta en la qual la mare treballa a casa tenint cura de la família
però també fent treballs d’artesania.
Francesc Belda és un home que veu
el passat com una gerra que s’ha trencat en mil bocins i que intenta amb
paciència recompondre des de la literatura. Per molt insignificant que siga el
bocí, Belda el recull i l’enganxa allà on toca. És conscient que sense aquest
bocí la gerra no serà la mateixa i no podrà contindre al final el món que dóna
per desaparegut.
El petit narrador s’enfronta a
una nova etapa de la seua vida marcada pel canvi que suposa deixar el camp i
viure en un poble, però també pel canvi que es va produint en ell d’infant a
adolescent.
A pesar que la narració està en
primera persona del present, el present no és el segle xxi, sinó les dècades dels cinquanta i seixanta del xx, hi ha entre línies una comparació
subjectiva entre la manera de viure d’aleshores i la d’ara, l’escola, els jocs,
les normes, els drets i els deures...
El llibre també és un magnífic
mostrari de costums de l’època, un temps en què s’havia iniciat en els nostres
pobles una gran metamorfosi que faria desaparéixer un univers transmés de
generació a generació durant segles sense a penes canvis.
Carrers de fang és un
llibre on retrobem personatges, jocs, un estil de vida que els nascuts després
de la segona meitat del segle xx
hem anat abandonant però del qual encara ens resten recialles en la memòria.
És un llibre que ens parla del
gran esforç i sacrifici que en un temps d’escassetat, no sols econòmica sinó
també de drets i llibertat, va fer tota una generació perquè els seus fills
pogueren tindre una vida millor.
En Carrers de fang també retrobem mots, modismes de l’època i
expressions que fan que la seua lectura, sempre amena i interessant, ens
enriquisca com a lectors i com a parlants d’una llengua que ens la volen
condemnar a la minorització i la dialectalització, i que alguns volgueren que
formara part d’un passat irreconstruïble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada