Tan
fugaç és el
darrer llibre de poesia de l’escriptor de Mutxamel (l’Alacantí), Francesc
Pastor i Verdú. Ha estat editat per la manacorina Edicions Món de Llibres
després d’haver obtingut el Premi de Poesia Ciutat de Manacor-Miquel Àngel Riera.
Francesc Pastor i Verdú és mestre i
professor associat a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, i és
un dels actius en la defensa de la cultura valenciana a les comarques
meridionals del País Valencià. Des que l’any 2017 va obtindre el Premi de
Poesia Marc Granell amb el llibre Lletres
de viatge, ha anat pas a pas consolidant-se com un dels poetes tardans de
la seua generació més interessants, va nàixer l’any 1962. Des d’aquell 2017 ha
publicat set llibres més que li han valgut guardons en certàmens com el Ciutat
de Torrent, el 25 d’Abril de Benissa, el Bernat Vidal i Tomàs, el Màrius Torres
o l’Ibn Hafaja.
Tan
fugaç és una
col·lecció de 47 poemes, de vers lliure i d’una extensió que en cap moment
supera els 16 versos. Poesia de marcat realisme intimista. Un llibre personal
en el qual l’autor fa un viatge al seu jo més profund buscant en la memòria
imatges i sensacions que el porten a evocar un temps, una llar i uns
personatges que l’habitaren, absents ja per sempre.
El pas per la nostra vida d’aquells
que en un moment determinat ho foren tot per a nosaltres és tan fugaç que un té
la sensació que el rastre que deixaren es va diluint amb el pas dels dies.
La poètica de Francesc Pastor i Verdú
no necessita d’un discurs extens, poques paraules li basten per a evocar amb
nitidesa, per a contar-nos fins i tot una història com la del soldat de fa cent
anys, per a recuperar d’alguna manera la veu de la mare morta. Una mare
desapareguda recentment i que recorda com un pilar fonamental de la casa i de la
seua vida. L’absència de la mare li fa veure mons que abans pensava
equivocadament que no hi eren.
Tan
fugaç ens
parla de sentiments, l’autor ho fa sense pudor, sense mostrar-se cru i
excessivament ferit, i escriu amb un gran respecte. Poemes plens d’emoció on
l’autor evoca, reflexiona sobre el pas del temps, l’amor, el dolor, les
pèrdues... Qualsevol espai, la casa buida, la cambra de costura..., qualsevol
cosa, una vella fotografia, un cossiol.. el porta a l’evocació.
Tan
fugaç té una
data de naixement, el 2022, un any que quedarà marcat a foc en la seua memòria,
ja que fou l’any en què va quedar definitivament orfe. Eixe sentiment
d’orfandat és el que l’empeny a buscar allò tan fràgil i fugaç com és l’espurna
que encén el foc on ixen a ballar les flames dels records, tan fugaços com el
pas del temps, com una abraçada, com la vida.
Un llibre intens on el poeta és al centre de cada poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada