La tardor del 2022 l’editorial valenciana Vincle
Editorial va publicar La merla blanca,
de Juli Martínez Amorós, obra guardonada amb el Premi Teodor Llorente de
Novel·la Negra que patrocina l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria).
Juli Martínez Amorós (Novelda, les Valls del Vinalopó,
1975) tria el format de diari personal perquè el personatge protagonista, un
inspector de la policia nacional a punt de jubilar-se, ens relate de primera mà
els itineraris que pren la investigació de diversos assassinats. A la
comissaria l’ajuda una dona policia, Daniela, que s’encarrega de remenar tota
mena d’arxius digitals. Sobre el terreny l’acompanya Guillem, fill d’una de les
víctimes.
En les primeres pàgines pareix que el relat es vol centrar
en les estretes connexions que a les comarques meridionals del País Valencià hi
ha entre la màfia, l’empresariat, i d’una manera especial el vinculat a la
construcció, la judicatura, la policia i la política. Una interconnexió per on
corren a dojo els diners, la droga i les apostes il·legals. Un univers opac,
sòlid, pervers, que en el seu moment Rafael Chirbes va retratar amb
intel·ligència i fidelitat en la novel·la Crematorio.
A mesura que avança en la seua investigació, l’inspector
Arnau Feliu va acotant el terreny i desvela una trama que oculta un triple
crim, el qual durant uns anys havia restat impune, i això farà (ens farà)
creure que és (som) davant d’un acte planificat de revenja. Però les coses no
són com aparenten, i quan pareixia que estava clar, que fins i tot teníem un
culpable, ix el dubte, salta la llebre i la investigació canvia de rumb,
assenyalant el vertader assassí, la merla blanca d’una trama de corrupció. Fins
al moment aquest individu s’havia mantingut en l’anonimat, encara que tant
Arnau Feliu com els lectors endevinaven darrere de l’escenari la seua ombra
movent tots els fils.
Som davant d’un relat en el qual se’ns detalla amb cruesa
el costat fosc de l’ambició humana, la falta d’empatia, la insaciabilitat de
poder i riquesa. Gent que se salta les normes ètiques i morals, i la llei, per
tal d’aconseguir més diners, i amb aquests comprar qualsevol cosa amb total
impunitat. «Amb diners torrons», diu el refrany, però en aquest cas seria: «Amb
diners cocaïna, cotxes i motos d’alta gama, prostitutes joveníssimes de luxe,
cases sumptuoses...».
La investigació arribarà al final, però no a bon port, la
merla blanca ha aconseguit els seus objectius i ha acumulat tant de poder que
només aquest, sempre pervers i egoista, podrà destruir-lo en un futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada