VICENT TORRENT. LA CANÇÓ POPULAR

 

 

Josep Vicent Frechina, crític musical i un dels millors especialistes valencians d’allò que se’n diu músiques de la Mediterrània, acaba de publicar en Sembra Llibres una biografia del que ha estat líder del grup Al Tall: Vicent Torrent. La cançó popular.

Al Tall és un dels grans referents de la música d’arrel tradicional del País Valencià, un vertader taller per on han passat desenes de músics, i que al llarg de més de quaranta anys ha treballat per la recuperació i posada al dia de la música tradicional valenciana.

Fa uns mesos que va faltar l’altre gran pilar del grup, Manuel Miralles.

Josep Vicent Frechina, amb l’amenitat pròpia d’un gran divulgador, amb un llenguatge àgil i precís, ens fa un llarg repàs de la vida de Vicent Torrent, aportant dades i opinions d’altres crítics, escriptors i músics. Una vida dedicada a la música i a l’estudi. Vicent Torrent no és un músic més, és un individu inquiet i amb una mirada clara i analítica de la realitat, la de la música d’arrel tradicional valenciana, que en la dècada dels setanta del segle passat ens oferia un paisatge desolador.

Vicent Torrent és un radical, vull dir que és d’aquella mena de persones que van a l’arrel dels problemes, els observen, els analitzen, els estudien i tracen un pla amb objectius clars i ambiciosos. L’objectiu de la seua vida ha estat recuperar la llengua musical pròpia dels valencians que era a punt de desaparéixer arrossegada per una indústria que prima altres llenguatges i altres gèneres.

Torrent no es conforma només posant al dia la música tradicional, l’actualitza amb el que anomena la riproposta.

Al Tall fou el vehicle principal, però no l’únic ja que a nivell individual Torrent també ha fet una tasca important com a investigador de la tradició popular, recol·lector de material, organitzador i divulgador.

Vicent Torrent, Manuel Miralles, Miquel Gil i tot un seguit de músics que han passat per Al Tall aconseguiren en el seu moment l’èxit, però no es conformaren mai i en cada nou treball discogràfic redoblaren l’aposta per tal d’aconseguir els objectius marcats. Ho feren a risc de perdre pel camí una part del públic, però es guanyaren el respecte de la crítica i de les noves generacions de músics, alguns dels quals s’han mostrat com a deixebles avantatjats.

Vicent Torrent i els seus companys han estat més que uns magnífics professionals, són un símbol de resistència en la defensa de la llengua, la història i la música del País Valencià. Un taller, però també una escola de músics. I això ho saben els enemics de la llengua i la identitat dels valencians, que en tocar una engruna de poder han intentat banalitzar el treball de tota una vida i fer baixar la cara a un home que ve del poble.