El grup musical de Castalla (l’Alcoià)
Pellikana presenta aquest primer trimestre del 2016 el seu quart treball
discogràfic i tercer àlbum d’estudi, Moltes
llums. Pellikana. que es va formar el 2008, torna amb noves incorporacions,
la del bateria Àngel Sanchis i la del guitarra Manel Espinosa, com també ho fa
donant un petit colp de timó a la seua sonoritat musical, un colp de timó
provocat per David Rossell, qui en aquest disc s’ha encarregat de la producció,
de l’enregistrament i de la postproducció, com també de posar guitarra i veu al
tema Moltes llums que dóna nom al
treball. Els canvis sonors se senten sobretot en el protagonisme que guanyen en
les composicions els instruments de vent i el violí.
Pellikana és una banda foguejada
en nombrosos concerts, la qual cosa els dóna una seguretat i una solidesa
interpretativa importants.
Moltes llums és un
disc que, com els anteriors, partix del mestissatge musical. Un viatge sonor
que ens farà visitar els Balcans, el Carib o els Estats Units, per arreplegar
ritmes balcànics, llatins, ska, reggae, funky o rock. Després els posen en una
enorme coctelera per a crear unes cançons plenes de ritmes captivadors, suggeridors
i vitals. Perquè optimisme, energia i bon rotllo és el que desprenen cadascuna
de les composicions de Pellikana.
El disc el conformen nou lletres
gravades el 2015 entre els estudis Sotano de Castalla i Can Pardaler d’Artés, i
ha comptat amb nombroses col·laboracions, com ara la de Gabri, del grup gallec
Dakidarria, que posa la veu a Ella;
Mireia Vives, que posa la veu en Al poble
de les rondalles (sobre aquesta cançó cal dir que no debades Castalla també
és el poble de l’escriptor Enric Valor); Miguel Esteve, que toca el trombó en Prim i estirat, el mateix tema al qual
posa la veu Flora Sempere, del grup Diluvi; Santy Mataix, que s’encarrega del
skratx en No estàs sol; Borja Bellver,
que toca la bateria en Prim i estirat;
i Èric Vergés i Roser Cruells, del grup de pop-folk català Els catarres, que
posen la veu en Pintar la vida.
Els diversos rajos de llum que la
banda castalluda ha recollit en el seu viatge arreu del món els passen per un
prisma polièdric que la descompon en multitud de colors vius, capaços de crear
en l’oient sentiments contraposats com ara la tristesa, l’alegria, l’eufòria...
Molta energia és la que necessitem per a gaudir d’aquesta nova proposta musical
que ens porten sota el braç la gent de Pellikana.