L’editorial de
Gandia Lletra Impresa i la Institució Alfons el Magnànim Centre d’Estudis i
Investigació han coeditat el darrer trimestre del 2020 el llibre La vida precària. Cròniques d’un temps
d’incertesa, d’Antoni Gómez. Un volum amb una nota preliminar de Julio
Monreal i un pròleg a quatre mans signat per José María Bernardo i Nel·lo
Pellisser.
Antoni Gómez,
saguntí soca i arrel, criat davant de l’amfiteatre romà, compta amb una
interessant trajectòria com a periodista, escriptor i agitador literari, amb
una destacada obra poètica que li ha valgut el Premi Senyoriu Ausiàs March o el
Marià Manent; amb una trajectòria periodística que l’ha portat a formar part de
la redacció de diversos mitjans de comunicació com ara el diari Levante-EMV o de diversos programes de
la desapareguda televisió autonòmica valenciana Canal 9. També ha dirigit la
revista de literatura Abalorio i la
col·lecció de poesia Ardeas de la Fundació Caixa de Sagunt.
Durant dècades,
Antoni Gómez ha anat practicant el noble art de l’article, tant de crítica
literària com de reflexió politicosocial. Una forma de periodisme subjectiu
emparentat en primer grau amb la literatura, on el punt de partida sempre és un
fet que naix de l’actualitat, l’ascens de l’extrema dreta al món, el terrorisme
gihadista, el canvi climàtic, la corrupció a les institucions públiques
valencianes, el tancament de Canal 9, etc., temes que per desgràcia reapareixen
cíclicament en les portades dels nostres diaris.
La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa recull setanta articles que
han anat apareixent en les pàgines del diari Levante durant els darrers vint anys. Ens els presenta organitzats
en sis apartats de desigual extensió. Encara que cada article és datat al
final, no apareixen per ordre cronològic, una qüestió que el lector oblida en
obrir el llibre i posar-se a llegir.
Hi trobem un
escriptor amb una mirada lúcida, amb una gran capacitat d’anàlisi social i amb
una important col·lecció de referents d’obres i autors sobre els quals recolza,
crea o impulsa les seues opinions i la seua argumentació.
Un autor perspicaç
que va teixint l’article amb fils rojos i verds, una persona conscient del món
en què viu, al qual a les incerteses existents se li sumen les mentides creades
en laboratoris d’idees promogudes pel poder i distribuïdes sibil·linament a
través de les xarxes socials, un món que ja no és de veritats líquides, sinó
gasoses.
Antoni Gómez és un
home compromés amb la vida que, a pesar de tot, creu en la bondat de l’ésser
humà, però alhora és crític i un tant escèptic, i es mostra sovint preocupat
pel camí que estem agafant que ens porta cap al costat més fosc de la història,
la qual cosa, cal dir-ho i no de passada, és una via transitada ja massa
vegades.
El llibre té una
lectura amena que invita constantment a la reflexió i el diàleg amb el seu
autor.