El poeta nascut a
la ciutat d’Alcoi l’any 1958 i resident a la ciutat de València des de l’any
1975 Manel Rodríguez-Castelló ha recollit en un volum de 313 pàgines bona part
dels seus escrits sobre literatura: cròniques, presentacions, articles... sota
el títol Estimats poetes.
Estimats poetes ha estat publicat per l’editorial de Gandia Lletra
Impresa i compta amb un pròleg del poeta i assagista de Gironella Josep M.
Sala-Valldaura, el qual ens anuncia que «el llibre recorre un trajecte que
enllaça qüestions d’abast general sobre la poesia amb tot de lectures i amb un
seguit d’experiències personals».
Estimats poetes no és un simple contenidor de textos a
l’estil d’una miscel·lània on l’autor ha deixat caure els seus escrits. No.
Aquest és un llibre amb una estructura clara, Rodríguez-Castelló ha organitzat
els articles en quatre apartats: Constants
vitals, Raons de poesia, Dels companys de bord i Cròniques, testimonis, notes i versions.
Com si llançara
una pedra en el riu de la literatura catalana, tot creant un seguit d’ones
concèntriques, Rodríguez-Castelló partix del punt exacte d’on ha caigut la
pedra, Alcoi, i després surfeja d’ona en ona. Alcoi, la ciutat que el va veure
nàixer i on sempre torna. Escriu i reflexiona sobre diversos poetes i narradors
d’allí, com ara Joan Valls, Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó, Jordi Botella,
Robert Llopis, Salomó Dori (el pseudònim sota el qual s’ocultaren diversos
autors), per a després passar a Vicent Andrés Estellés i la influència que
sobre diverses generacions ha exercit, si més endavant a Josep Mir, Manuel
Bellver...
Són petits assajos
de diferent origen, escrits amb intel·ligència, amb una gran capacitat
d’anàlisi. Rodríguez-Castelló és un home rigorós, precís en el diagnòstic i al
qual li agrada anar a l’arrel de les coses de què parla.
Aquest rigor i
aquesta profunditat, en el seu cas, no han estat mai sinònim de falta
d’amenitat. L’assaig li servix també per a parlar d’altres qüestions de
caràcter sociològic o històric que enriquixen d’allò més el seu discurs.
Petits assajos amb
arguments sòlids, amb una exposició clara i condimentats amb ofici amb pessics
de tendresa, ironia i saviesa.
Rodríguez-Castelló
és un home que estima un ofici, el d’escriure, que practica des de ben jove, ja
l’any 1978 va ser guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia quan
tenia només vint anys, ha participat i ha estat darrere d’un gran nombre
d’iniciatives culturals, revistes literàries, premis, taules redones,
presentacions... Tot plegat l’ha dotat d’una experiència que ha sabut
transmetre en aquesta obra.
Literatura sobre literatura, una mirada subjectiva i incisiva sobre una part de la realitat literària que envolta un gran poeta.
