XII

Como o seu irmão, você nunca foi

um dos primeiros a deixar a escola,

você tinha dificuldade em sair da sala.

Impaciente, desde o canto assistiu anónimo

como as crianças reencontravam-se com os seus pais,

e ouviu as conversas dos vários grupos de alunos.

E você, é o penúltimo a sair todas as tardes.

No caminho para casa, você me implorou

para falar sobre os avós,

da cidade da minha infância

e você, consumiu com um guloso, como se fosse um sorvete de morango.

Juntos, sem perceber, delineando

o plano mágico de Pouet,

uma vila onde os seus habitantes, entre lágrimas

na noite de 7 de agosto, levantassem os trilhos do trem

que cruzou a área urbana de sul a norte.

 

Do livro Quadern para meu fillho Arnau, Manel Alonso i Català (Editorial Neopàtria, 2020). Tradução para o português de Santi Zorio.

 

XIX

Desde la adolescencia, quizá incluso antes,

cuando corrías medio desnudo entre los ciruelos

mientras los adultos preparábamos la paella,

que no podías soportar el dolor, el suplicio

de la gente que la vida había herido.

Podía sonar el teléfono en la madrugada

y tu, despierto, pasabas horas pegado

al aparato velando por tu amigo.

O salías de casa escondidas como un ladrón

y bajo la luna con la bicicleta cruzabas el término municipal

para escuchar tu amiga que te necesitaba

y le ofrecías la rosa blanca y roja de tu sonrisa,

y tu maullido de ánimo y de coraje.

 

Sigue siendo un buen gato

y desde allí donde estés cuídanos

como sólo tú lo sabías hacer.

LA FRONTERA DE MUÑOZ REDÓN

Les fronteres de Walter Benjamin és el títol amb què l’autor de Sant Sadurní d’Anoia Josep Muñoz Redón va obtindre l’any 2020 el Premi Josep Vicent Marqués d’Assaig en Valencià (XXXVIII Premis Ciutat de València).

Un llibre publicat en la col·lecció Dèdal per la valenciana Edicions del Bullent i que l’autor en pàgines interiors subtitula entre parèntesis (Com una nova aventura de la colla dels cinc).  Com Els cinc, The famous Five, una col·lecció de novel·les d’aventures infantils de l’escriptora anglesa Enid Blyton. Al País Valencià fa unes dècades tingueren la seua versió autòctona per partida doble amb La colla a colp de pedal de l’editorial Abril-Prodidacta i La Colla del Brosquil de Brosquil edicions.

L’anterior aventura d’aquesta nova colla, bastant singular per la maduresa dels seus protagonistes, fou L’illa de Rousseau (Octaedro, 2020).

La fórmula és un relat d’aventura intel·lectual, on es barregen la narrativa de viatges, en aquesta ocasió els protagonistes arriben fins a Portbou refent les darreres passes del filòsof alemany Walter Benjamin, la reflexió filosòfica, el diàleg intel·ligent entre els diversos membres de la colla i les referències a altres filòsofs. Hi apareixen cites d’autors de diferents estils, però en especial de l’anomenada Escola de Frankfurt, i com que estan a l’Empordà també apareixen la figura i les paraules de Josep Pla.

El llibre és una reivindicació de l’obra i figura de Walter Benjamin, un individu perseguit pel feixisme per les seues idees i la seua condició de jueu. Una persona obligada a fugir del seu país per a exiliar-se, a qui se li nega la seua nacionalitat, se’l tanca en un camp de concentració francés i finalment es veu obligar a matar-se després d’una feixuga i dolorosa fugida a través del pas dels Pirineus.

Les fronteres de Walter Benjamin té una lectura amena, ens introduïx sense esculls ni pesadesa en el pensament del filòsof. Benjamin va escriure sobre qüestions que, tot i el temps que ha transcorregut des de la seua mort en setembre del 1940, continuen sent de gran actualitat (malauradament): l’ascens del feixisme, l’alienació econòmica, la destrucció del medi natural, el control a càrrec del poder econòmic del discurs en els mitjans de comunicació per tal de tindre controlada la societat...

Josep Muñoz Redón també ens parla de l’home, del traductor, del crític literari, de l’assagista, de les seues dèries i aficions, de les seues amistats, de la seua salut.

Les fronteres de Walter Benjamin té una estructura clara. Està dividit en cinc blocs, un pròleg i quatre dies, tots els quals subdividits en capítols que podrien funcionar de manera independent. Muñoz Redón ho aprofita per a canviar subtilment de registre, de la reflexió personal passa a la descripció de l’entorn a la manera de Pla, després ens oferix un diàleg entre els diversos protagonistes que va de l’intranscendent a l’apunt filosòfic. L’autor sap situar-se en la frontera que dividix el present del passat i ens dona la seua visió i la visió d’altres que foren coetanis de Benjamin.

Un llibre que manté l’atenció del lector, amb moments de descobertes interessants i de diàleg reflexiu. Imprescindible des del meu punt de vista per a aquells que a penes coneixen l’obra i el personatge. Una manera entretinguda de saber qui fou Walter Benjamin i quin és el llegat que ens ha deixat.

XVIII

 

De blanco como un panadero,

amasando bolas de piel de ternera.

La calle tomada por el juego ancestral de la tierra.

Seis individuos con fajas rojas y azules.

Saca el feridor  lanzando la pelota 

por encima de la cuerda y cae en el dau,

la golpea de volea el mitger

y de bot i braç la devuelven los azules.

Cruza el aire como una golondrina

y llega hasta el extremo de la calle,

parece inalcanzable.

Y de buenas a primeras el resto la saca

con más amor propio que técnica

dejando los adversarios paralizados

viendo como despega una cometa

imposible de atrapar.

-Quinze pa'ls rojos! -grita el que lleva la cuenta.

Y yo sonrío desde debajo de la cuerda

orgulloso de tener un hijo que no da ni media por perdida.

 

PARENTS LLUNYANS

 

Sovint em pregunte on són els límits entre la narrativa juvenil i la narrativa per a adults. Què les diferencia? Hi ha relats pensats per a un públic concret, en aquest cas els joves, que en realitat agraden a lectors de diferents edats, gèneres i nacionalitats, encara que siga com a simples entreteniments. N’hi ha altres que són editats en una col·lecció per a adults, els quals, per la seua temàtica, haurien de ser d’obligada lectura per als més joves.

Salvador Lauder (Carcaixent, Ribera Alta), poeta, narrador, agitador cultural i tantes altres coses, ha escrit una novel·la de ficció històrica d’una crueltat i d’una duresa terribles, pensada per a un públic adult. L’amenitat i claredat de la seua prosa, la tensió narrativa aconseguida i, sobretot, la seua temàtica han fet possible que fins i tot el jurat del XVIII Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent considerara oportú guardonar-la.

La novel·la porta com a títol Parents llunyans i l’ha editada Tabarca Llibres.

Salvador Lauder situa la història durant la dècada dels quaranta a Europa. Un continent immers en una guerra brutal. On els alemanys i els seus aliats lluiten contra diversos enemics externs, i on hi ha una guerra interna en què els nazis intenten desfer-se de tots aquells que consideren que embruten la puresa de la raça ària: jueus, gitanos, eslaus, però també els opositors polítics, els homosexuals i diverses minories religioses.

Salvador Lauder no ens parla del naixement i de l’ascens fins al poder absolut del nazisme i els seus líders. La guerra a Europa ha començat fa uns anys, els camps de concentració estan en ple funcionament. Som a les portes d’allò que es va anomenar la solució final. L’exèrcit alemany pareix indestructible, els seus comandaments, els seus soldats estan dopats amb Pervitin, una metamfetamina recomanada pel govern.

Som al camp de Dachau. En cada camp de concentració hi ha una orquestra de presoners. Els músics de Dachau, junt amb altres presoners, acabaran formant part d’un nou projecte secret del règim, realment maquiavèl·lic. La manera com aconseguiran canviar el seu destí uns homes que han estat destruïts com a humans, als quals només els resta com a única eixida la mort, servirà a l’autor per a crear un relat ple d’acció, lluita i esperança.

Huitanta anys més tard, el feixisme intenta seduir de nou la ciutadania europea. Ho fa utilitzant canals democràtics i sovint en nom de la llibertat. Té, com en els anys vint i trenta del segle passat, aliats polítics i còmplices econòmics importants. El seu objectiu, una vegada dins de les institucions, és buidar de contingut la democràcia, destruir els diversos equilibris entre els diferents poders que conformen l’estat de dret i imposar la seua idea totalitària del món.

En aquest sentit, en Parents llunyans Salvador Lauder ens alerta sobre on conduïx el feixisme i ens dona claus per a enfrontar-nos-hi. A més, ens deixa ben clares les diverses formes que a Europa prengué el feixisme, incloent-hi Espanya, on el feixisme mai no va ser derrotat en el camp de batalla i on és capaç d’adaptar-se amb gran facilitat als canvis com un camaleó.

XVII

 

El sol se alejaba por los senderos de la Calderona,

en nuestro viejo coche te acercan hasta Sagunto,

y te dejaba en la puerta del polideportivo

donde una hora más tarde te recogería.

En el bolsillo llevabas tu acreditación,

un bolígrafo mordisqueado y una libreta medio estrujada.

Entrabas y seguro de ti mismo te sentabas

junto a los profesionales con sus ordenadores,

unos profesionales que iban haciendo crecer

con oficio los diversos párrafos de su artículo.

Tú tomabas notas, como lo hacías en clase.

Eres el más pequeño de todos,

demasiado tierno para el trabajo,

deberías estar en casa.

Disfrutabas del partido jugando a hacer de cronista deportivo

de un club de balonmano de la división de honor.

El más pequeño de todos,

demasiado tierno para la vida,

elevaba la bandera de la libertad de expresión.

Ram, ram, pataplam.

UNA NIT SENSE VENT

 

L’any 2018 una poeta quasi inèdita va obtindre, per a sorpresa d’uns quants, el Premi de la Crítica dels Escriptors i les Escriptores Valencians. El llibre, Insomne vida sonora, havia sigut publicat en una editorial petita i sense l’aval d’un premi literari, una aposta arriscada que va tindre la seua merescuda recompensa.

Aquest primer llibre reflectia la maduresa creativa d’una autora que es va agafar un temps, des del meu punt de vista excessivament llarg, per a oferir-nos la seua primera col·lecció de poemes. Insomne vida sonora és una obra amb una gran preocupació per la forma que d’alguna manera contenia la força creativa de la seua autora, Mercè Claramunt.

Dos anys més tard, la poeta de Puçol ens torna a sorprendre en guanyar el Premi de Poesia Maria Beneyto dels 38 Premis Ciutat de València, amb el llibre Una nit sense vent (Bromera, Alzira, 2021). Un fet remarcable perquè ens confirma que Insomne vida sonora no fou cap xamba i que l’obra de Mercè Claramunt té continuïtat i una evolució positiva.

Una nit sense vent és un llibre on trobem més clara i definida la veu poètica de la seua autora, que ha assumit l’ofici amb seguretat i fa nàixer el versos amb fluïdesa i amb una marcada musicalitat. La seua veu és més càlida, menys artificiosa. La seua mirada denota sensibilitat, passió i experiència. Té un desig brutal d’atrapar l’instant.

Una de les diverses i grans virtuts d’aquest llibre és que ens parla del potencial que com a escriptora té Mercè Claramunt. La seua notable capacitat per a la descripció, per a la creació d’atmosferes, el to de complicitat i confidencialitat que apareixen en alguns poemes ens anuncien per al futur una novel·lista o una dietarista a tindre molt en compte.

Una nit sense vent és un llibre ben estructurat, amb un proemi i huit parts que ella anomena causes cadascuna de les quals porta un títol. Hi abunden el vers lliure i els poemes en prosa. Hi ha referències musicals, cinematogràfiques, fotogràfiques, de fet alguns versos són un seguit d’instantànies, un conjunt de plànols generals, de picats i contrapicats, de primers plànols: una poètica on es combina la narrativa de la imatge i del so.

És un llibre on la protagonista és la poeta, però la coprotagonista és la ciutat, la ciutat per on passeja, on recorda, on estima, una ciutat viscuda. Mercè Claramunt es vol una ciutadana anònima, independent, lliure. Té una set de vida incommensurable.

Una nit sense vent és aparentment més senzill que l’anterior, i dic aparentment perquè això no és cert, té un gran treball darrere. La seua claredat expositiva va acompanyada d’imatges bellíssimes que cal assaborir amb un ritme de lectura pausat. Fer-ho d’una manera ràpida o superficial seria des del meu punt de vista un sacrilegi.

En les prestatgeries de les biblioteques hi ha llibres de poesia escrits amb una gran tècnica que fan bavejar alguns, però aquest llibre té cor, un cor que batega amb força i convertix cada vers en una línia del pentagrama de la vida.