ERA FORASTER I EM VAU ACOLLIR

 

Lourdes Boïgues, l’escriptora de Simat de la Valldigna (la Safor), ens oferix la novel·la més ambiciosa de les que ha escrit fins ara. Boïgues és coneguda i reconeguda com a autora de narrativa infantil i juvenil, encara que des de fa uns anys ha començat a conrear la novel·la per a adults amb títols com Fills de la fam i Dibuixa’m el cos.

Aquest setembre, en Lletra Impresa Edicions, ha publicat la novel·la històrica Era foraster i em vau acollir, un relat extens on barreja la intriga amb el retrat d’un moment històric, finals del segle xiv, i el paisatge en què se situa l’acció, la Valldigna, i en menor mesura la ciutat de València. L’epicentre del relat és el monestir cistercenc de Santa Maria, quan la Valldigna és habitada per una important comunitat musulmana. De colp i volta l’aparent tranquil·litat de la vall es veu trencada per tot un seguit d’esdeveniments, incendis, assassinats... que aparentment no tenen cap nexe en comú, però que complicaran la convivència entre sarraïns i cristians i entre vassalls i senyors. Les intrigues i misteris augmenten a mesura que la narració avança. La clau que obrirà la resolució de tots els misteris està en l’origen d’un jove monjo, un origen que ell mateix desconeix.

Lourdes Boïgues, amb un gran coneixement de la història i del paisatge passat i present de la Valldigna, es recrea en la narració detallant-nos amb un punt de lirisme cada racó d’aquesta rica contrada situada entre les comarques de la Ribera, la Safor i oberta a la mar Mediterrània. Racons alguns dels quals ja desapareguts, altres transformats per la voracitat de les indústries de la construcció i del turisme. Hi ha ofici en la descripció d’aquests paisatges, i passió per un territori que estima i sent propi.

Era foraster i em vau acollir, sí, però l’acollença tenia un preu que el foraster desconeixia i que el lector descobrirà a mesura que avance en la novel·la.

Mentrestant, assistirem a un temps en què les relacions entre comunitats, però també entre individus, estan marcades per qüestions ètniques, religioses i de classe. També assistirem a les pugnes de poder dins de l’Església i fins i tot dins del mateix orde. Les pugnes entre l’aristocràcia i el clergat que tenen com a rerefons la lluita per les fonts de riquesa i el poder.

Un llibre que, sense menysprear cap dels anteriors de l’autora de Simat, és possiblement el millor dels que ha escrit fins ara.

Una novel·la entretinguda que ens retorna als temps forals del nostre petit país mediterrani.

Història i intriga en un relat que recupera el que ha estat el monestir més emblemàtic del Regne de València i que ara, des de fa unes dècades, es troba en un lent procés de restauració. Un llibre que ens fa sentir ecos de la millor narrativa històrica.

 

FILLS DE LA FAM

Una dècada després de finalitzada la guerra civil (1936-1939), el nou Estat sorgit de la victòria no ha aconseguit traure el país de la misèria. Al Racó de la Pedrera, un llogaret perdut entre les comarques valencianes de la Ribera, la Safor i la Costera, on l’escriptora Lourdes Boïgues situa l’acció de la seua darrera novel·la Fills de la fam (Edicions del Sud, Piles, 2017), la realitat quotidiana dels seus habitants és opressiva i asfixiant.

Al Racó de la Pedrera quasi tot, vull dir els ramats, els camps i la pedrera, és propietat d’una família, els Tomé. També és d’ells l’església, l’ajuntament i l’escola. El patriarca, don Ricardo Tomé, ha faltat i mentre s’espera l’arribada des de la República Dominicana, on també tenen negocis, de don Alberto, el seu fill, l’administrador actua amb mà de ferro sobretot amb els vençuts de la contesa i s’aprofita de la situació per a fer negocis ben lucratius. El nou cacic ve amb la seua núvia, amb qui es casarà una vegada finalitzades les obres a la casa pairal.

Hi ha qui considera que don Ricardo en vida fou un gran benefactor del poble i és per això que ha aconseguit que l’arquebisbat inicie un procés de santificació. Un procés que el seu fill veu com una oportunitat per a entrar amb una bona carta sota el braç en la política del nou Estat nacionalcatòlic.

Lourdes Boïgues, amb un relat netament costumista i tocat lleugerament pel gènere de lladres i serenos, agafa com a protagonistes de la seua novel·la un grup de perdedors, el matrimoni conformat per Teresa i Pasqual i els seus tres fills. És tracta d’una família hereua de la derrota del trenta-nou i víctima de la misèria material i moral que la va precedir. A través d’aquests i altres personatges Lourdes Boïgues ens detalla un temps de roba apedaçada, d’espardenyes foradades, de jornals escassos, de treballs esgotadors, de fam, d’abusos i d’injustícia, de por a les autoritats, de moral hipòcrita, de delació i de silencis còmplices.

Lourdes aconseguix construir uns personatges protagonistes i secundaris que tenen una gran versemblança i una alta definició. Individus molts dels quals han sobreviscut a les derrotes i les humiliacions més doloroses, però que encara conserven un pessic d’amor propi, de dignitat.

Entre el sofriment i el rancor, hi ha també un temps per al desig, per a l’amor i el desamor, per a les confidències, la festa, l’alegria, els jocs i, sobretot, per a l’esperança.

Un matí la monòtona i feixuga vida del Racó de la Pedrera es trenca amb l’aparició al jardí de la casa dels amos de l’esquelet d’un infant de pocs dies. Pasqual, un dels personatges de la novel·la que més empatia desperta en el lector, es veurà forçat a investigar pel seu compte i risc el cas, el qual les autoritats han decidit tancar d’una manera expeditiva, ja que pot tacar la bona imatge dels amos. La seua ànsia de justícia li portarà problemes greus amb la Guàrdia Civil. Així i tot, aconseguirà respostes a les seues preguntes, unes respostes que li serviran per a propinar un colp baix a un sistema profundament injust, corrupte i hipòcrita. Fills de la fam es tanca oferint-nos una llum al final del llarg túnel de resignació i de mancances que fou la postguerra, una llum que anuncia al matrimoni protagonista, Pasqual i Teresa, que els seus tres fills aconseguiran eixir de la pobresa i viure amb dignitat.

L'ESTIRP DEL CAÇADOR

L’existència del bé i del mal i la lluita eterna que porten els seguidors d’un i de l’altre per imposar-se i aconseguir el poder universal ha estat des de temps remots una de les grans qüestions que han preocupat l’ésser humà. Aquesta lluita ha estat plasmada en els textos sagrats de les religions de tot el món i sovint una interpretació esbiaixada, fanàtica, ha escrit pàgines obscures i sanguinolentes en la història de la humanitat.

La guerra entre els partidaris del bé i del mal, entre les forces de la llum i les de la foscor, entre l’energia positiva i la negativa, fa segles que va traspassar els límits dels textos religiosos per a convertir-se en un dels grans temes de la creació artística en general i literària en particular.

Dins del camp de la literatura és en gèneres com ara el fantàstic on trobem aquesta lluita viva i alhora secreta transcrita amb gran imaginació i intensitat.

L’ésser humà en l’actualitat es veu immers en una realitat fictícia dissenyada per la indústria de l’entreteniment i dels mitjans de comunicació. Ens deixem portar per una cultura que ho banalitza tot, per rutines que ens ha dissenyat i planificat amb les quals donem per fetes coses que possiblement no ho són. Ens hem allunyat dels cicles de la natura, vivim en un univers de pantalles.

L’escriptora de Simat de la Valldigna (La Safor) Lourdes Boïgues, en el seu darrer llibre L’estirp del caçador (Col·lecció Albades, Edelvives, València, 2017), agafa de la realitat actual una adolescent i la trasllada des de la seua còmoda vida com a interna en un col·legi de monges a un paratge feréstec de la muntanya. Envoltada d’estranys al mig del bosc, es veurà empesa a participar en una batalla cruenta entre les forces del bé i del mal.

Som davant d’una novel·la fantàstica en la qual la protagonista, Aracel·li, en una etapa important de la seua vida es veurà obligada a madurar, a prendre decisions, a triar socis i amics, a confiar en la paraula d’estranys i a fer-li front a l’adversitat. Durant unes setmanes d’hivern, des d’un mas al bell mig del bosc, descobrirà la presència tangible i dolorosa del mal.

Lourdes Boïgues ens oferix un relat escrit amb una prosa senzilla i àgil amb la qual ha construït una trama que manté la tensió narrativa i l’interés del lector al llarg de tot el llibre.

En L’estirp del caçador, l’autora no defuig els homenatges i les referències als clàssics de la rondallística valenciana i europea. Situa l’escenari en alguns dels paisatges de les rondalles d’Enric Valor, la serra Mariola, els pobles de les comarques de la Vall d’Albaida i l’Alcoià-el Comtat. Recrea personatges provinents de llegendes anglosaxones i centreeuropees. Tots ells coneguts pels lectors del gènere, la qual cosa situa L’estirp del caçador dins d’una tradició literària concreta.

Aracel·li es veurà protegida per tot un seguit d’estranys individus que l’ajudaran a combatre les forces del mal. Unes forces que pretenen, destruir equilibris i dominar el món. Aracel·li descobrirà el passat del seu llinatge familiar, la terrible tragèdia que van viure els seus avis i el seu pare. Serà conscient que pertany a una nissaga amb un ofici molt especial i assumirà l’herència rebuda. Però també descobrirà que la força del mal, personificada ací per una bruixa tot poderosa, ha estat producte en part de la cruel persecució i tortura a la qual l’han sotmesa les suposades forces del bé. La violència engendra violència, l’odi més odi, i tot plegat ens distancia els uns dels altres.

Aracel·li comprovarà que en aquesta lluita terrible hi ha qui des de l’altre bàndol ha optat per una nova via, només d’ella dependrà si els nous personatges seran o no els seus aliats.

UNA MASCOTA ESPECIAL

La mascota que no existia (Il·lustracions d'Antoni Laveda. Col·lecció el Micalet Galàctic, núm. 142. Sèrie roja. Edicions Bromera, Alzira, 2009) és el llibre amb el qual l’escriptora de Simat de la Valldigna Lourdes Boïgues va obtindre el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre 2008. David, el protagonista d’aquesta novel·la, que l’editor recomana a lectors a partir dels deu anys, és un xiquet a qui van abandonar els seus pares i que viu amb la seua àvia i el seu oncle. És un xiquet solitari, que no té més amics que una xiqueta d’origen xinés anomenada Magnòlia. Però David té dos grans desitjos, el primer que sa mare torne al seu costat, el segon tindre una mascota. Tots dos pareixen un somni impossible d’aconseguir, ja que de la seua mare no tenen cap notícia, mentre que el segon l’impossibilita una greu al·lèrgia als animals del seu oncle.

Un dia troba en el terra del parc un ocellet caigut del niu. El recull, el cuida i l’alimenta en secret durant unes setmanes amb l’ajuda de la seua amiga. El pollet creix molt de pressa i prompte s’adonen que no és una au, sinó un grifó, un animal mitològic amb cap d’àguila i cos de lleó.
Una nit el grifó, d’una manera instintiva, portarà els nostres amics al món dels animals imaginaris on ell es retrobarà amb la seua família. Després d’unes quantes aventures, David, amb l’ajuda de la seua amiga i d’un drac xinés, tindrà l’oportunitat de demanar-li a un unicorn dos desitjos.
Aquesta és una narració en la qual, partint d’una realitat d’allò més quotidiana, l’autora ens projecta amb versemblança al món de la fantasia. Una història imaginativa, ben construïda, amb una prosa fluida, amena, que atrapa el lector des de les primeres pàgines i el porta fins el final d’una manera còmoda i alhora entretinguda. Un llibre que també recomane a lectors adults que encara coven en el seu interior l’esperit del xiquet que foren.
He seguit d’una manera o altra la trajectòria de Lourdes Boïgues fins i tot des d’abans de publicar el seu primer llibre i, la veritat siga dita, és una autora que ha anat creixent i millorant amb cada nou lliurament.