TRESORS I ESTELS

 

Sovint la nit ha estat emprada per cantautors i literats com a sinònim d’obscuritat. Així, Raimon, quan es referia a ella, ens parlava d’opressió, de dictadura. La nit, per a escriptors com Edgar Allan Poe o H.P. Lovecraft, és el temps on transcorren els crims atroços, les hores en les quals, des dels racons més tenebrosos, ixen els monstres més cruels.

Per a una gran majoria de persones, la nit convida a recollir-se a casa i lliurar-se al descans i el son.

La poeta de Puçol (l’Horta Nord) Mercè Claramunt i Diego, en el que és el seu tercer llibre de poesia, Tresors i estels (Edicions 96, 2026), ha convertit la nit en un personatge afable, no és de carn i ossos, encara que sí que té una personalitat ben definida i actua de vegades com un ésser humà. La nit de Claramunt ens acompanya, ens fa de guia i ens descobrix tot l’univers que aparentment oculta.

La nit en els poemes de Mercè Claramunt no és sinònim d’obscuritat, de tenebra, de por, sinó tot el contrari: és sinònim de llum, de llibertat, d’imaginació i fantasia.

Mercè Claramunt s’adreça directament al lector més jove, oferint-li vint-i-un poemes emparentats pel seu ritme intern amb la cançó, quan de vegades són una cançó, com ara el cas del poema que porta com a títol Son soneta, que és una cançó de bressol. A més, la col·lecció emparenta també amb la narrativa, comença amb un poema, Què fa la nit?, que ens obri la porta a tots els petits relats en forma de poemes que ens oferix, es tracta d’un poema que ens allunya de la imatge tenebrosa de la nit; i es tanca amb un final obert, Conte de mai no acabar, on assegura que la nit té tantes històries per relatar com el lector siga capaç d’imaginar-se.

Cada poema conta una petita història on la nit compartix protagonisme amb els estels, la llum, la mar, el capvespre, la ciutat i la gent que l’habita, la fauna que conté, els diversos elements meteorològics, com ara el vent o la pluja.

La nit escriu i formula un desig, viatja. La nit té una casa, un cofre, un telescopi, té lluna, estels i un munt de tresors.

Tresors i estels és un llibre optimista, ple de llum i de vida, un llibre que invita el lector a la fantasia, a gaudir de les grans i petites coses que ens envolten, a assaborir la bellesa, a jugar amb les paraules i la imaginació. Un llibre escrit amb l’ofici, la sensibilitat i la tendresa d’una gran poeta. Un llibre per allunyar les pors atàviques que durant segles ha despertat la nit en els infants i, ai las!, en els adults. Un llibre per a iniciar els més menuts en el món meravellós de la poesia.

Les il·lustracions de Vera Herranz Cortés acompanyen d’una manera amable, amb els seus colors i els seus traços, la màgia de la poesia de Mercè Claramunt.