Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Lluís Roig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Lluís Roig. Mostrar tots els missatges

dilluns, 7 d’octubre del 2019

PROMESES QUE NO PODREM COMPLIR




A les comarques valencianes de la Marina Alta i la Marina Baixa hi ha una important concentració de residents escandinaus, que a localitats com ara L’Alfàs del Pi arriben a un percentatge considerable. Si a aquest fet li sumem que ciutats com Benidorm, Dénia, Xàbia, Altea o Calp són un pol d’atracció turística de primer orde que atrau un gran nombre de visitants del centre i nord d’Europa, doncs no és d’estranyar que estats com ara Noruega hi tinguen consolats per tal de facilitar l’estada a terres valencianes als seus conciutadans.
Guro Tangvald és un policia noruec que treballa al consolat que el seu país té a Benidorm. Un tipus dur, ferit en el combat de la vida i forjat en la lluita contra la droga i la prostitució. Un policia llest, perseverant, agosarat i sempre alerta que protagonitza la darrera novel·la de l’escriptor d’Oliva (la Safor) Josep Lluís Roig, Promeses que no podrem complir (Vincle editorial, 2019).
El relat té una estructura singular. L’autor l’ha dividit en quatre apartats. El primer, el més extens i que porta el títol de la novel·la, l’ha dividit al seu torn en entrades encapçalades per una data i l’ha subdividit en escenes. La resta d’apartats, més breus, porten com a títol Primer final, Principi del primer final i La boira entre les venes, tots els quals també subdividits en escenes.
Al llarg del llibre trobem diverses veus narratives que teixixen una xarxa on el lector quedarà atrapat. Fins i tot apareix per sorpresa la veu del suposat autor de la novel·la, l’economista Ragnar Undset —un descarat oportunista—, l’aparició del qual acaba conformant això tan literari d’una història dins d’una altra història.
La novel·la transcorre entre Suècia i les comarques de la Marina i la Safor, i és també un homenatge a la novel·la negra nòrdica.
Josep Lluís Roig, amb una gran lucidesa, connecta l’extrema dreta noruega i la valenciana-espanyola, oferint-nos una mirada sense subterfugis sobre el seu renaixement i ascens.
El llibre ens parla del costat fosc de l’ésser humà, de l’engany, la destrucció de la innocència, la corrupció de menors, el tràfic de blanques, la droga, el supremacisme fanàtic i les seues connexions internacionals, la violència, la crueltat sense límits.
Roig construïx amb tots els condiments de la novel·la negra un relat amé, àgil, intens, que enganxa a la lectura des de les primeres pàgines i va in crescendo. Aleshores, en un fals finals ens deixa prendre una mica d’alé i de colp i volta obri noves dreceres per a tancar el cercle iniciat en les primeres pàgines.
Promeses que no podrem complir, amb la qual Josep Lluís Roig va obtindre el Premi Teodor Llorente de Novel·la Negra 2019, és una novel·la sòlida, intensa, que ens brinda una visió crua d’una de les cares més fosques de la realitat que ens envolta.

divendres, 28 de setembre del 2018

LA LLUM DEL CURTCIRCUIT




Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor, 1967), en La llum del curtcircuit (Bromera, 2018), ens oferix trenta poemes de vers lliure marcadament narratius, més un petit que fa d’introducció i que porta com a títol Zero.
El llibre està escrit en primera persona. La veu narrativa és la d’un personatge masculí atrapat en un paradís artificial creat per infinites dosis d’alcohol i de pastilles de diverses formes i colors. Un individu marginal que deambula per espais on la ciutat envaïx d’una manera bruta i brutal el camp que l’envolta.
El paradís artificial en realitat no és més que l’infern d’un individu que s’ha convertit en un patètic titella de les seues addiccions. Un individu sense passat, tosc, que xafa contínuament la línia roja que separa la vida de la mort. Josep Lluís Roig pretén posar-se en la pell del personatge i que, sota la mirada del lector, apareguen com una única persona, fent-nos creure que és ell qui ha baixat a l’infern, però en realitat només és un espectador privilegiat que acompanya l’altre i que fa de notari d’una vida balafiada. El pobre desgraciat, dut per l’ànsia de viure més ràpidament i amb més intensitat la vida, gaudint de cada instant, experimentant per tal d’aconseguir noves sensacions que només la química pot oferir-li, ha inutilitzat el diferencial i s’ha vist atrapat en un tràgic curtcircuit on es mou com un espectre.
Així i tot, aquest titella atrapat en el caos troba una dona que li desperta el desig, un desig sense mesura, i també l’amor i una certa tendresa. Ella, també addicta, és capaç de rebaixar-se i oferir el seu cos a canvi d’una dosi, el seu amor és fals. En un moment determinat, però, ella és capaç d’allunyar-se d’aquest infern artificial i deixar-lo sol.
La presència d’aquesta dona ha estat com una llum que ha il·luminat com un foc d’artifici la nit térbola que habita el personatge. Ha estat un esclat potent però breu, ell necessitava la llum d’un far que li il·luminara el camí de tornada a la realitat.
La llum del curtcircuit, amb el qual Josep Lluís Roig va obtindre el Premi Mallorca de Poesia 2017, és un llibre amb una poètica crua, descarnada, obscura com la sang seca en el braç d’un ionqui i dramàtica amb el qual l’autor ha baixat a l’infern per a oferir-nos la història d’un perdedor, un individu atrapat en un laberint elèctric.