El grup poètic
Argila de l’Aire és una entitat que al llarg de més de dues dècades, en l’àrea
metropolitana de València, ha estat darrere de publicacions com ara la revista
literària Diàfora, xarrades i
exposicions diverses, recitals de poesia i fins i tot l’edició de llibres i
d’audiollibres col·lectius de poesia. Entre els diversos membres del grup
destaquen els escriptors Maria Carme Arnau, José Antonio Mateo, Ana Pastor,
Berna Blanch i María Carmen Sáez Lorente.
María Carmen Sáez,
nascuda a la comarca de la Canal de Navarrés, combina la seua passió per la
literatura, en especial per la poesia i la narrativa per a infants i joves, amb
les arts escèniques on destaca com a rapsoda. En aquesta vessant sovint s’ha
fet acompanyar per Néstor Mont, guitarrista, cantant i compositor. Néstor Mont,
compta amb una interessant trajectòria com a cantautor folk, encara que potser
siga més conegut pel públic per ser durant uns quants anys membre de la
rondalla que acompanyava en els seus directes Josep Gimeno el Botifarra i
haver-li produït el disc que el va descobrir com una de les veus més populars
de la música tradicional valenciana: Si
em pose a fer cançons (2006).
Enguany el Grup
Poètic Argila de l’Aire publica un llibre, La
lluna a les butxaques (2021), que inclou un cedé amb un pomell de cançons
que Néstor Mont ha compost sobre huit poemes de María Carmen Sáez. Huit peces
que són un vertader gaudi per als sentits.
En la nostra
llengua comptem amb una llarga tradició de compositors de diversos gèneres i
estils que han convertit poemes en cançons, una tasca per a la qual es
necessita d’una gran sensibilitat i tindre traça. Una habilitat que a alguns
els falta, ja que hi ha qui ens oferix unes cançons planes, sense cap mena
d’interés, no en diré noms, no m’abellix ferir susceptibilitats. Aquest no és
el cas que ara ens ocupa. Néstor Mont ha realitzat un treball acústic amb una
sonoritat que xucla de la tradició folk mediterrània, però també de l’altra
banda de l’Atlàntic, i té en la veu i en la guitarra els pilars sobre els quals
se sustenta el disc.
Néstor ha escrit
la música i ha fet els arranjaments, s’ha encarregat de la guitarra, ha posat
les veus, exceptuant un moment de la darrera peça, Llum, soledat, remors, silencis, on apareix la nostra poeta fent de
rapsoda. En l’acordió i el violí ha comptat amb la col·laboració de Jordi
Pastor, i en la mescla i la remasterització amb Serge Ferragud.
Un treball que
denota ofici, complicitat amb la poeta i la seua obra, i una enorme
sensibilitat. En cap moment la música és al servici de la poesia, sinó que es
complementen l’una a l’altra per a crear unes cançons càlides, embriagadores,
suggestives, que reclamen l’atenció de l’oient.
El llibre recull també una petita mostra de la poesia de María Carmen Sáez, 16 poemes, que no són suficients per a fer-nos una idea de la seua trajectòria, però així i tot és un bon tast que sens dubte ens demana més, no sé si aquest ha estat l’objectiu de la poeta. Els poemes els acompanyen diverses fotografies de Joanra Estellés, qui també s’ha encarregat del disseny gràfic de La lluna a les butxaques, unes fotografies amb les quals juga amb la imatge reflectida dels dos protagonistes, músic i poeta, en un espill i que venen a ser una al·legoria del treball que ens oferixen.
