UN REGAL PER A ANDREA

Esther, l’àvia d’una xiqueta de vuit anys que atén pel nom d’Andrea, li regala a la seua néta, un dia que aquesta havia fet els deures, un medalló màgic al qual podrà demanar-li tots els desitjos que vulga. És un regal que exigix una gran responsabilitat a qui el posseïx. «Vés alerta què li demanes», l’avisa Esther. En un principi Andrea no s’ho acaba de creure i així li ho comunica als seus amics, amb els quals fa un pacte: «Que siguem sempre amics i que ens puguem ajudar a comprendre els majors».
Però Andrea prompte oblida la recomanació de la seua àvia i d’una manera egoista decidix utilitzar el medalló per a fer desaparéixer algunes assignatures i alguns elements de l’escola que no li agraden. El resultat és un món sense llibres, sense números, que no li acaba d’agradar. Però abans de poder-ho solucionar haurà d’aprendre una gran lliçó.
El regal de l’àvia Esther (Edelvives, Baula, 2009, Albades sèrie blava, núm. 23) és la primera incursió en el món de la narrativa infantil del castellonenc Albert Garcia i Pascual, un narrador que fins ara ens havia ofert diversos llibres per a adults i joves com ara La revolta ignorada, Contes inversos: dispersos i diversos i Aquell matí era perfecte, entre altres. Així i tot, es mostra sense complexos, directe i força imaginatiu, oferint una prosa pensada per a un lector del segon cicle de primària, però que també podem gaudir els més grans.
El llibre, que té una bona edició, ha comptat a més amb les il·lustracions de Jordi Sunyer.

CONTES INVERSOS: CONVERSOS I DIVERSOS

(Albert Garcia Pascual i Manel Alonso a l'Aplec d'El Puig)

L’any 2005 un autor desconegut més enllà de Castelló, Albert Garcia Pascual, va obtindre el VI Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado amb el seu primer recull de relats, Contes inversos: conversos i diversos (Brosquil edicions, 2006). Fins aleshores Albert Garcia havia publicat una novel·la escrita a quatres mans amb el també castellonenc Rubén Montañés, Una Magdalena moguda (Publicacions de l'Ajuntament de Castelló, 2000), la novel·la històrica La revolta ignorada (Brosquil edicions, 2002), amb la qual havia obtingut l’any 2001 el Premi de Narrativa Vila d’Almassora, i la novel·la de ciència ficció amb tocs d’humor Aquell matí era perfecte (Tabarca, 2002).
Contes inversos: conversos i diversos recull un total de trenta-dos relats que tenen en comú la seua brevetat i bones dosis d’humor, ironia i sarcasme, uns trets que de vegades per extensió i pel tractament els poden fer acostar-se a les fronteres de l’acudit i de l’esperpent. També contenen algunes gotes de surrealisme i mala bava.
Bona part dels contes els inicia descrivint una situació, un estat d’ànim, un paisatge amb la minuciositat d’un rellotger, com si esperara que el brau lector se li tire a la capa, però quan aquest ho fa amb un ràpid moviment capgira la narració i aconseguix un colp d’efecte que el sorprén i el desarma. A Albert li agrada jugar amb els malentesos i els dobles i triples sentits.
La temàtica del llibre, citant el mateix títol, és diversa: la guerra, la civil i la mundial, els records d’infantesa, la gastronomia, la quotidianitat... I tots els temes són tractats com una moneda amb cara i creu.
En el llibre hi ha moments, també, per a la venjança: Aquell meravellosos anys, per a una certa enyorança: El poble, per a la denúncia (la denúncia d'una renúncia): Llibertat i vida, per als homenatges: Gossos de gossera, en el qual ret un divertit i cinematogràfic tribut a Josep Pascual Tirado i el seu inoblidable i llegendari personatge Tombatossals.
En les seues pàgines he vist, d’una manera diguem-ne que paraliterària, vull dir a través de les citacions constants, la reivindicació que Albert es fa com a narrador castellonenc d’una generació en concret, la d’autors com ara Vicent Usó, Vicent Pallarés, Pep Castellano, Carles Bellver, Vicent Marçà, Rubén Montañés, la millor generació de narradors castellonencs en llengua catalana, cosa que no li fa falta ja que les narracions són suficient aval.
Contes inversos: conversos i diversos és un llibre que es llig d’una tirada, té un llenguatge clar, concís i directe i conté algunes narracions d’antologia.