Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor,
1967), en La llum del curtcircuit
(Bromera, 2018), ens oferix trenta poemes de vers lliure marcadament narratius,
més un petit que fa d’introducció i que porta com a títol Zero.
El llibre està escrit en primera
persona. La veu narrativa és la d’un personatge masculí atrapat en un paradís
artificial creat per infinites dosis d’alcohol i de pastilles de diverses
formes i colors. Un individu marginal que deambula per espais on la ciutat
envaïx d’una manera bruta i brutal el camp que l’envolta.
El paradís artificial en realitat no
és més que l’infern d’un individu que s’ha convertit en un patètic titella de
les seues addiccions. Un individu sense passat, tosc, que xafa contínuament la
línia roja que separa la vida de la mort. Josep Lluís Roig pretén posar-se en
la pell del personatge i que, sota la mirada del lector, apareguen com una
única persona, fent-nos creure que és ell qui ha baixat a l’infern, però en
realitat només és un espectador privilegiat que acompanya l’altre i que fa de
notari d’una vida balafiada. El pobre desgraciat, dut per l’ànsia de viure més
ràpidament i amb més intensitat la vida, gaudint de cada instant, experimentant
per tal d’aconseguir noves sensacions que només la química pot oferir-li, ha
inutilitzat el diferencial i s’ha vist atrapat en un tràgic curtcircuit on es
mou com un espectre.
Així i tot, aquest titella atrapat en
el caos troba una dona que li desperta el desig, un desig sense mesura, i també
l’amor i una certa tendresa. Ella, també addicta, és capaç de rebaixar-se i
oferir el seu cos a canvi d’una dosi, el seu amor és fals. En un moment
determinat, però, ella és capaç d’allunyar-se d’aquest infern artificial i
deixar-lo sol.
La presència d’aquesta dona ha estat
com una llum que ha il·luminat com un foc d’artifici la nit térbola que habita
el personatge. Ha estat un esclat potent però breu, ell necessitava la llum
d’un far que li il·luminara el camí de tornada a la realitat.
La
llum del curtcircuit,
amb el qual Josep Lluís Roig va obtindre el Premi Mallorca de Poesia 2017, és
un llibre amb una poètica crua, descarnada, obscura com la sang seca en el braç
d’un ionqui i dramàtica amb el qual l’autor ha baixat a l’infern per a
oferir-nos la història d’un perdedor, un individu atrapat en un laberint
elèctric.