La traductora i novel·lista Carme
Manuel, des de fa unes dècades, treballa amb una perseverança notable per tal
de donar-nos notícies sobre les diverses cultures –i les seues corresponents
literatures– eclipsades dins del món que anomenem anglosaxó, com ara la
literatura gal·lesa, la poesia de les dones esclaves afroamericanes dels segles
xviii i xix, la dels chicanos
nord-americans, en concret part de l’obra de Nephtalí León, sense oblidar les
traduccions que ha fet de poemaris de Herman Melville i Anne Bradstreet. Ara
ens oferix un tastet de la poesia dels indis nord-americans, en concret un
volum de poesia de Gordon Henry Jr.
La capacitat de treball i la
sensibilitat de Carme Manuel només és comparable a la voluntat que té d’oferir-nos
amb rigor i solvència les diverses peces d’un complicat trencaclosques que ens
obliguen a canviar la percepció que tenim sobre la literatura anglosaxona i
sobre les minories nacionals.
La seua aportació com a traductora a
la literatura catalana té un valor considerable que s’accentua encara més si
pensem que ho fa des del País Valencià i en la modalitat lingüística
valenciana.
Els chippewa de l’estat nord-americà de Minnesota són una nació índia
que en un temps ocupava part del nord-est dels EUA i una part del Canadà. Una
nació de caçadors. En l’actualitat les tribus que la conformen viuen en
diverses reserves. White Eart és la tribu d’on és originari l’escriptor Gordon
Henry Jr., considerat un dels més interessants escriptors indis nord-americans.
La valenciana Balandra Edicions ha
publicat el volum de poesia El fracàs de
certs encanteris i altres senyals dispars de vida traduït per Carme Manuel.
Un llibre on el seu autor, Gordon Henry Jr., que també és professor de
literatura a la Michigan State University, ens parla del temps, no debades
cadascun dels quatre apartats en què està dividit l’encapçala un calendari, un
poema breu ple d’ironia i desencís. Ens parla també dels espais per on ha
transcorregut la seua vida, el poeta ha estat un viatger que retorna al seua
lloc d’origen, White Eart, i allí es retroba amb les tradicions, amb la seua
gent i la manera què tenen aquest d’entendre la vida. Hi ha humor en els seus
versos, però també melangia.
El
fracàs de certs encanteris i altres senyals dispars de vida és un llibre on el vers
lliure es marida amb la prosa poètica, on un present de destrucció, destrucció
de l’entorn i de l’individu, es barreja amb la memòria col·lectiva i la
biografia de l’autor. Els indígenes nord-americans, com els aborígens australians,
els darrers segles han patit diversos tsunamis que els han portat quasi a
desaparéixer. Els individus que conformen les reserves índies són hereus d’un
poble lliure que ha vist com es reduïa el seu espai vital, com se’ls
menyspreava, se’ls enganyava, se’ls marginava i se’ls robava les terres, la
dignitat i la llibertat. Sobreviure sense cap ferida emocional en un present
tan obscur com aquest és força complicat.
En la poètica de Gordon Henry Jr. les
cançons tradicionals i les cerimònies del poble chippewa són fonamentals, també
les històries i les veus d’alguns personatges.
La lectura d’aquest llibre intens, a
pesar del que es puga pensar, és amena, enriquidora, la seua màgia no està en
els encanteris sinó en la veu personal del seu autor.
