"TRES", DE NÈSTOR MONT

‘

Si u llig el currículum vitae del músic i cantant d’Algemesí Néstor Mont s’adona de seguida de tres o quatre qüestions bàsiques en la seua vida professional. La primera és que musicalment ha estat un home basculant entre el pop-rock i el folk d’arrel tradicional valenciana; la segona, que té passió per la poesia, no debades ha participat d’una manera activa en diversos muntatges poètic musicals; la tercera, que ha estat peça clau d’un bon grapat de projectes musicals com ara el grup Cendraires o Aljub, del qual fou cantant; i la quarta, que ha acompanyat amb la seua guitarra alguns dels grups i veus més importants de l’escena folk valenciana, com ara Carraixet, Mara Aranda, Josep Gimeno el Botifarra, Carles Dénia, Xavier de Bétera, etc., però possiblement la vessant que menys coneix el públic sobre Néstor és la de cantautor, la qual cosa és una llàstima perquè té una manera de compondre i d’interpretar les cançons molt personal, rica i lliure.

L’any 2004 va publicar el seu primer disc en solitari, Sentit, en el qual agafava el repertori tradicional de grups de dansa per alliberar-lo del ball i experimentar amb ell. Aquest disc, d’alguna manera, ha marcat l’evolució que han tingut en els següents treballs en solitari, els quals ha espaiat, des del meu punt de vista, en excés al llarg del temps perjudicant així la seua carrera en solitari. L’any 2010 publicà Amor de terra, on, tal com ens anunciava en el títol, intenta recollir el batec de la bellesa del paisatge que l’envolta i estima (Algemesí, la Ribera del Xúquer...).

I ara, quatre anys després, publica Tres, el seu tercer treball discogràfic en solitari. Ací Néstor deixa sentir menys el so d’arrel tradicional valenciana en les cançons per acostar-se a altres ritmes i sons, que com he assenyalat amb anterioritat no li són aliens. En Tres trobem un cantautor que fa valdre tota la seua experiència, que és molta, com a músic, com a guitarrista, de fet la guitarra clàssica amara d’una manera brillant tot el disc. La seua passió per la poesia hi torna a estar present, i ho fa oferint-nos amb un nou arranjament el poema Burjassot, de Vicent Andrés Estellés, que ja va aparèixer en Amor de terra, així com musicant dos poemes de Marc Granell, Palmera i Hi ha vesprades (George Grosz), aquest darrer ja el va convertir en cançó Feliu Ventura amb un ritme més trepidant i una interpretació descaradament histriònica, Néstor per la seua part ens el canta amb un ritme més pausat i melòdic sense perdre per això el to irònic que caracteritza el poema de Granell.

Com en Amor de terra, en aquest treball també ens oferix una nova mirada sobre la Muixeranga d’Algemesí, però en aquesta ocasió ho fa afegint-li una lletra combativa, amb ecos raimonians.

Hi ha un tema cantant en castellà, Me quiero ir, la lletra del qual és de Rúben Mont, on el lletrista expressa la voluntat de fugir a un món sense hipocresia on es puga viure la vida amb senzillesa i naturalitat. La resta de lletres i de músiques són de Néstor Mont.

Tres ha estat gravat en directe a l’estudi La Casella per Tony García i mesclat i masteritzat per Josep Pérez. Han acompanyat la veu i la guitarra de Néstor Mont dos músic amb els quals s’entén molt bé, Josep Pérez, que s’ha encarregat de la bateria, les percussions i els cors, i Pere Rodenas, que ho ha fet al baix.

Tres és un disc amb un so acústic, net, clar, amb molt de ritme en alguns moments, un ritme que transmet alegria i ganes de viure, i en els més pausats es mostra suggerent alhora que ens fa una proposta de reflexió individual sobre el món que ens envolta.

Sense menysprear els anteriors treballs de Néstor Mont (és més, recomane escoltar-los amb deteniment), he trobat en Tres un Néstor més sòlid i alliberat creativament parlant, l’he vist àgil i capaç de saltar d’un gènere musical a un altre d’una manera natural, sense que el resultat del conjunt final perda coherència i personalitat.

Néstor Mont es consolida d’aquesta manera com un cantautor amb una gran sensibilitat i ofici, la seua és una veu que no defuig el combat per la defensa de la dignitat, la felicitat i la llibertat de l’ésser humà, però ho fa sense oblidar la recerca en els petits detalls quotidians de la bellesa necessària per a sobreviure en un món ple de llum però també d’ombres funestes.