L’any 2012 es complien noranta
anys del naixement de l’assagista de Sueca Joan Fuster i Ortells, també
cinquanta anys de la publicació d’un dels seus llibres més emblemàtics, Nosaltres els valencians, i vint anys
de la seua mort. Aquest triple aniversari ha passat desapercebut per a les
institucions públiques valencianes. Fuster, malgrat que és un dels personatges que
van fer possible modernitzar i actualitzar la cultura valenciana i el pensament
valencianista, continua sent una figura incòmoda. De fet, els discurs dominant
en la societat valenciana, un discurs populista, conservador, regionalista i
marcadament anticatalà, convertí Joan Fuster en el dimoni, en el paradigma de
la figura que els ha donat molt de rèdit electoral, l’enemic interior, «el
catalanista».
La política valenciana dels
darrers trenta anys ha estat dirigida o bé per una socialdemocràcia tímida o bé
per una dreta on es barreja el nacionalisme espanyolista i el regionalisme «bien entendido». Tots dos moviments
compten i han comptat amb uns dirigents que han tingut sempre molt clar que
calia ser valencià per a oferir noves glòries a Espanya. L’alternativa, en
paraules de Fuster, era retrobar-se en la unitat amb els altres pobles de
llengua catalana. Hi ha potser una altra via, que anomenen la tercera via, però
que hauria de ser la quarta, que en part naix com una revisió i una
reinterpretació del pensament fusterià i en la que ha participat, entre altres
intel·lectuals, Joan Francesc Mira. Un valencianisme al que se li suma
l’anomenat ecosocialisme.
El fracàs econòmic valencià, però
també el de la vertebració territorial, política, comunicativa i social del
país, de les polítiques de normalització lingüística, de l’enfonsament de la
radiotelevisió pública valenciana i amb aquesta de la indústria audiovisual, i
el fet d’haver-nos convertit en l’epicentre de la corrupció política espanyola,
té un culpable ideològic, i és el discurs polític dominant, que va véncer i va
eixir reforçat en l’anomenada Batalla de València, un discurs que tornant a
Fuster diríem que serví «per a continuar sent la genuflexió provinciana i
fiscalment colonial». I un còmplice, la tímida i complexada oposició de la
sucursal socialdemòcrata espanyola.
La dreta valenciana, que no
valencianista, és conscient de la gran penetració entre àmplies capes socials
del seu discurs agressiu i populista, i de tant en tant enlaira l’espectre del
catalanisme que pretén convertir-nos en una mansa província de la pèrfida
Barcelona i així tanca files i cobrix les seues vergonyes, cada vegada més
grans i esperpèntiques, o potser no és esperpèntic mantindre obert un aeroport
sense avions, o un presumpte depredador sexual al capdavant d’una de les grans
institucions públiques valencianes?
Aquest triple aniversari fusterià
hauria d’haver servit a la societat valenciana com una oportunitat per a la higiene
mental, per a repensar-se com a poble. Joan Fuster, amb la prosa que el
caracteritzava, ja ens va anunciar en papers com ara Destinat (sobretot) a valencians que el camí que anàvem a prendre
era el de la «levantinización» de la societat valenciana, que la nostra llengua
i cultura patirien un procés d’arraconament.
Fa uns dies el carter em va
portar a casa un nou llibre, Antologia de
Joan Fuster, editat per l’editorial binicarlanda Onada edicions. Es tracta
d’una selecció de textos fusterians preparada pel professor Vicent Terol i
Calabuig i destinada a joves d’entre quinze i dèsset anys. Amb una barreja de
curiositat i golafreria intel·lectual, em vaig posar a llegir-lo. Hi vaig
trobar textos de llibres com ara Sagitari,
Figures de temps, Indagacions i propostes, Diccionari per a
ociosos, Poetes, moriscos i capellans, entre altres; en fi, una barreja
d’articles, entrades de dietaris, miniassajos i aforismes. Trobe que la selecció
que ha fet Terol és intel·ligent i per moments agosarada, ja que també ha
inclòs assajos que reflectixen la idea de país que tenia Fuster.
Mentre el llegia no vaig deixar
de pensar en com els alumnes actuals del segon cicle de secundària i de
batxiller rebrien les paraules del pensador de Sueca, què els passaria pel
cap?, com reaccionarien?, a quines conclusions arribarien?, serien capaços de
lligar el pensament de Fuster amb la realitat valenciana actual? Tot un enigma el
qual conté la resposta al futur que ens espera als valencians com a poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada