‘OH. GERMANES!’

Gener és una de les bandes de pop-rock valencianes més interessants de l’actual panorama musical. Una banda creativa que no es deixa arrossegar pels sons que imposen les modes del moment.

Carles Chiner, alma mater i fundador del grup, ha sabut crear un so amb un segell personal producte de la barreja intel·ligent de diferents gèneres musicals d’arrel anglosaxona, i els fa confluir en cançons pop. L’aparició l’any 2014 en el segell Mésdemil del seu primer treball discogràfic, El temps del llop, en el qual Carles s’encarregava de la composició i la interpretació vocal i instrumental de tots els temes, va sorprendre propis i estranys per la seua qualitat, sensibilitat i la maduresa interpretativa.

Conformada la banda i presentat el treball en públic, Gener ens va demostrar que en directe eren tan sòlids i sorprenents com a l’estudi. El seu directe és impressionant, no sacrifiquen la qualitat a canvi d’electricitat bronca i rítmica que només invita al salt adrenalític i al crit esgargamellat.

Carles Chiner, a més de bon músic i compositor, és un cantant amb una veu personal, educada i amb una potència i una riquesa de registre gens menyspreable.

Mentre que en El temps del llop Chiner havia treballat quasi sol agafant elements del rock, del blues i fins i tot del country amanint-los amb sonoritats mediterrànies, en el seu segon treball, Oh, germanes! (Mésdemil, 2016), enregistrat en directe a Paco Lobo estudios de Cádiz, ha treballat amb els quatre membres que conformen actualment Gener: Pasqual Rodrigo, Enric Alepuz, Vicent Todolí i Cèsar Castillo. Junts han decidit reinventar el so de la banda tot explorant altres geografies musicals sense deixar el pop-rock intens, ubèrrim, que practiquen. Aquests territoris són la nova psicodèlia i el soul. Treballant més encara les harmonies vocals i traient-li més suc a la veu de Chiner. Totes les cançons tornen a ser d’aquest, però els arranjaments han estat una faena col·lectiva de la banda. Als cors participen les membres del grup teatral Las reinas magas, format per les dues germanes de Carles Chiner, Paloma i Maria i  Ana Conca i María José Peris.

Oh, germanes! el conformen onze cançons, alguna de les quals dedicades a escriptors com ara Ray Bradbury o Sylvia Plath, o cantants com Nina Simone.

Les lletres estan cuidades i tenen una gran càrrega lírica: “Digues per què / hui els meus versos / travessen els fulls / mare de totes les coses ocultes als ulls / dóna’m la mà / caminem amb la lluna”. Lletres amb missatge però sense envair el camp dels cantautors.

Gener ens parla dels homes i de les dones, de la manera que tenen d’entendre la vida, de veure el món i de relacionar-se entre ells, les imposicions sobre la feminitat d’una societat patriarcal, la lluita de sexes... “Les dones –com l’oceà– sabeu el misteri. Els homes només anem, només anem, només anem nadant”. També ens parlen, des d’una òptica pacifista, de la guerra i d’aquells que viuen d’elles, del somni dels emigrants...

Oh, germanes! consolida una de les bandes més interessants de la segona meitat de la dècada. Una banda que es mereix no sols ser escoltada, sinó seguida amb interés per tots aquells que estimen la música popular.

NA DESCONEGUDA

L’any 1989 l’escriptor de Cullera (Ribera Baixa) Manel Joan i Arinyó obtenia el prestigiós Premi Sant Joan de Narrativa amb una deliciosa novel·la, Les nits perfumades. Una narració en la qual, com una aranya de la ribera del riu Xúquer, el nostre autor teixia amb el fil de la memòria una part fonamental de la seua història personal i familiar.

Les nits perfumades, que ha comptat amb diverses edicions i ha estat traduïda al castellà, inaugura per una banda una nova vessant dins de la variada obra d’Arinyó, la de la memorialística. Durant la seua llarga trajectòria l’escriptor de Cullera ha tocat diversos gèneres i subgèneres literaris erotisme, novel·la negra, narrativa infantil, gore,...; i per altra part també enceta amb ella una trilogia que continua amb la publicació l’any 1991 de Com la flor blanca i tanca amb Na Desconeguda. En aquestes tres novel·les l’autor recupera l’univers de la seua infantesa finalitzada d’una manera traumàtica amb la mort del seu pare.

Personalment, considere que és en aquesta trilogia on trobem l’Arinyó narrador més madur, segur, mesurat, sòlid i brillant.

Aquest 2016 l’editorial de Carcaixent El Petit Editor ha reeditat Na Desconeguda, el llibre menys conegut de l’antologia. Una obra amb la qual Manel Joan i Arinyó va obtindre el Premi de Narrativa Benvingut Oliver, però que va patir una edició de l’Ajuntament de Catarroja.

L’obra ha estat revisada per l’autor, que ha aconseguit millorar-la en alguns aspectes, sense perdre la frescor original.

En Na Desconeguda, obra d’obligada lectura, sobretot per al lector que ha llegit les dues anteriors, trobem una narració autobiogràfica on Manel Joan i Arinyó recupera l’atmosfera d’un temps, la dècada dels anys seixanta, en un poble del litoral valencià. Ens parla de les complicades relacions familiars, de la vida del veïnat amb una propensió a destacar alguns d’aquells personatges estrafolaris que acaben formant part del paisatge dels nostres pobles, també ens parla dels descobriments quasi diaris de la vida i del món que fa un infant sensible, però amb una mirada que ens delata l’adult que serà, un adult irònic, sarcàstic i amb tendència a caricaturitzar el seu entorn.

Arinyó aconseguix atrapar i seduir els lectors, els quals des del primer paràgraf es convertixen en els seus còmplices. Pinta amb ofici en la seua cara un somriure que de vegades esclata en rialla i que al final es trencarà abruptament amb l’aparició inesperada de Na Desconeguda, la qual s’emportarà sota el braç la infantesa del nostre autor i protagonista.

RETORNA A TU

El passat mes d’agost, una associació cultural em va invitar a participar en un recital de poesia que es feia a la platja de Nules (la Plana Baixa). Els assistents, d’una manera espontània, llegien textos dels seus poetes preferits. La falta d’un faristol i d’un peu de micròfon complicava les lectures. Així i tot, la gent aconseguia vèncer l’habitual por escènica i recitava amb més o menys histrionisme. De colp i volta va aparèixer a l’escenari un jove amb una guitarra (després vaig saber que atenia al nom de David Ortiz). No era cap diletant de foc de campament o de cor parroquial. Ens va demostrar que sabia perfectament el que tenia entre mans. Va tocar un parell de temes en solitari i després acompanyà un altre jove, Pau Díaz i Solano, que cantà i recità versos d’Amic e amat de Ramon Llull i l’Oda a Espanya de Joan Maragall. Tant l’un com l’altre, a pesar de l’estalvi de mitjans per part de l’organització, que complicava el fet d’eixir airosos dalt d’aquell inexistent escenari, em van sorprendre. Em van sorprendre per la seua joventut, pel repertori que portaven i pel domini dels seus respectius instruments, la veu i la guitarra. En finalitzar el recital, els vaig buscar i vam intercanviar impressions.

Pau Díaz i Solano és un jove rapsode i cantautor del barri (poble) de Benimaclet, que els darrers mesos del 2015, acompanyat per la guitarra de Max Lliso, va enregistrar a l’estudi Rule un disc, Retorna en tu (edició d’autor) amb huit cançons. Després d’una primera roda de concerts, Max Lliso deixà el seu lloc a David Ortiz.

Retorna en tu es mou sobre tres eixos: la guitarra acústica de Lliso, els magnífics textos literaris dels nostres clàssics antics i moderns (Ramon Llull, Anselm de Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Francesc Fontanella, Antoni Febrer, Joan Maragall i Joan Vinyoli) i la veu potent, masculina, personal i versàtil de Pau Díaz.

Aquest és un enregistrament aparentment cru sense concessions, on la veu cavalca o es deixa acompanyar per una guitarra amb molta personalitat que ens porta flaires de diversos ritmes, des del blues i el rhythm and blues al folk.

Per a ser el seu primer treball discogràfic, Pau Díaz ha fet una aposta arriscada, una mica contracorrent, que peca potser de falta d’ofici però que contraresta amb  talent, frescor i valentia. Pau Díaz, com diu la dita popular, s’ha jugat el bigot en aquest primer treball i, a pesar de tot, no ha perdut bous ni esquelles.

Retorna en tu no és cap obra mestra, però és una bona targeta de presentació, amb alguns moments brillants com ara la versió de Llibre de tres d’Anselm Turmeda o Flor d’enamorats de Joan de Timoneda, per a un cantautor que tot just comença i que pot oferir-nos tard o d’hora cançons de gran interés.