El passat mes
d’agost, una associació cultural em va invitar a participar en un recital de
poesia que es feia a la platja de Nules (la Plana Baixa). Els assistents, d’una
manera espontània, llegien textos dels seus poetes preferits. La falta d’un
faristol i d’un peu de micròfon complicava les lectures. Així i tot, la gent
aconseguia vèncer l’habitual por escènica i recitava amb més o menys
histrionisme. De colp i volta va aparèixer a l’escenari un jove amb una
guitarra (després vaig saber que atenia al nom de David Ortiz). No era cap
diletant de foc de campament o de cor parroquial. Ens va demostrar que sabia
perfectament el que tenia entre mans. Va tocar un parell de temes en solitari i
després acompanyà un altre jove, Pau Díaz i Solano, que cantà i recità versos
d’Amic e amat de Ramon Llull i l’Oda a Espanya de Joan Maragall. Tant
l’un com l’altre, a pesar de l’estalvi de mitjans per part de l’organització,
que complicava el fet d’eixir airosos dalt d’aquell inexistent escenari, em van
sorprendre. Em van sorprendre per la seua joventut, pel repertori que portaven i
pel domini dels seus respectius instruments, la veu i la guitarra. En
finalitzar el recital, els vaig buscar i vam intercanviar impressions.
Pau Díaz i Solano
és un jove rapsode i cantautor del barri (poble) de Benimaclet, que els darrers
mesos del 2015, acompanyat per la guitarra de Max Lliso, va enregistrar a
l’estudi Rule un disc, Retorna en tu
(edició d’autor) amb huit cançons. Després d’una primera roda de concerts, Max
Lliso deixà el seu lloc a David Ortiz.
Retorna en tu es mou sobre tres eixos: la guitarra acústica de Lliso,
els magnífics textos literaris dels nostres clàssics antics i moderns (Ramon
Llull, Anselm de Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Francesc
Fontanella, Antoni Febrer, Joan Maragall i Joan Vinyoli) i la veu potent,
masculina, personal i versàtil de Pau Díaz.
Aquest és un
enregistrament aparentment cru sense concessions, on la veu cavalca o es deixa
acompanyar per una guitarra amb molta personalitat que ens porta flaires de
diversos ritmes, des del blues i el rhythm
and blues al folk.
Per a ser el seu
primer treball discogràfic, Pau Díaz ha fet una aposta arriscada, una mica
contracorrent, que peca potser de falta d’ofici però que contraresta amb talent, frescor i valentia. Pau Díaz, com diu
la dita popular, s’ha jugat el bigot en aquest primer treball i, a pesar de
tot, no ha perdut bous ni esquelles.
Retorna en tu no és cap obra mestra, però és una bona targeta de
presentació, amb alguns moments brillants com ara la versió de Llibre de tres d’Anselm Turmeda o Flor d’enamorats de Joan de Timoneda,
per a un cantautor que tot just comença i que pot oferir-nos tard o d’hora
cançons de gran interés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada