Des de quan fa que
existix la nació espanyola? Des de fa milers d’anys, com afirmen alguns
dirigents del Partit Popular? Els termes Espanya i espanyol van nàixer en un
sentit geogràfic o polític? La identitat espanyola de base castellana es va
superposar a altres ja existents forjades durant l’Edat Mitjana? Perduren
aquestes identitats més enllà de la simple pinzellada folklòrica o tenen un
projecte polític alternatiu al del nacionalisme espanyol? Naix la identitat
valenciana el 1238 amb la creació del Regne de València? Com es forja la
identitat valenciana entre uns pobladors provinents d’Aragó i de Catalunya? A
totes aquestes preguntes i a unes quantes més respon amb dades i arguments
fonamentats i ben construïts l’escriptor i doctor en història Vicent Baydal en
el llibre Els valencians, des de quan són
valencians?, publicat en la col·lecció Recerca i Pensament de la
prestigiosa editorial Afers.
Es tracta d’un
treball que ha despertat interés en una part de la societat valenciana sempre
atenta als discursos identitaris. Baydal es mostra en aquesta obra com un
escriptor polièdric, ja que a mesura que llegim ens trobem amb l’assagista, el
divulgador i l’investigador. Tres vessants, amb què pretén construir un
llenguatge diàfan, àgil i atractiu, que han requerit de Vicent Baydal un immens
esforç. Un contingent d’energia per tal de fer-nos de guia durant un intens
recorregut pels entramats polítics i socials del Regne de València des de la
seua creació en la primera meitat del segle xiii
fins a la consolidació de la identitat valenciana entre els seus habitants ben
avançat el segle xiv.
Una de les
qüestions que Baydal intenta deixar clara des d’un principi és que el concepte
de nació que tenim en l’actualitat naix en el segle xix, i per tant no és la mateixa que tenien a Europa en
l’Edat Mitjana, més lligada a trets ètnics i culturals.
Un ciutadà
valencià nascut en el darrer terç del segle xx
potser pense que la identitat valenciana es va acabar forjant en contraposició
a la identitat catalana, testimoni o coprotagonista com ha estat de la mal
anomenada de batalla de València de i
les diverses escaramusses que posteriorment s’han anat produint. Baydal ens diu
que no, que la identitat valenciana es forja al voltant de la defensa dels Furs
de València i en contra de l’aplicació en el nou regne dels Furs d’Aragó. La
noblesa aragonesa era de l’opinió que les terres conquistades al sud del riu
Sénia havien de ser una prolongació del seu regne. El rei Jaume I, des de la
seua entrada triomfal a la ciutat de València, crea un nou regne al qual dota d’uns
usos i costums propis amb la idea d’acotar el poder de la noblesa. Aquest fet
crea un conflicte d’interessos entre estaments que perdurarà al llarg de més de
cent anys i que acabarà forjant una nova identitat, la valenciana.
Vicent Baydal
deixa ben clars alguns conceptes i situacions, desmunta alguns mites i denuncia
les mentides que tenien com a objectiu afavorir els interessos del poder reial.
El volum l’ha
dividit en diversos apartats. Una introducció, encapçalada per una pregunta: Espanyols des de temps immemorials?; una
base central, on l’historiador pren les regnes del relat i ens narra amb gran
quantitat de dades la creació del regne, el naixement de la nova identitat i
l’extensió d’aquesta a tots els estaments; finalment torna a fer aparéixer l’assagista,
per a oferir-nos una conclusió aclaridora sobre la identitat valenciana, que
definix com un fenomen inclusiu que no entra en contradicció total i directa
amb la catalana i aragonesa dels pobladors cristians del nou regne, i que
respon a un procés d’identificació amb els Furs de València primer i després
amb el regiment del comú del regne a través de les Corts. En aquesta nova
identitat predominaven molts elements comuns amb els catalans, atesa la majoria
demogràfica provinent de Catalunya i d’altres zones geogràfiques catalanòfobes.
Un llibre intens,
aclaridor i amb un plantejament estructural emparentat amb el periodisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada