EL BOSC DE BAMBÚ

En un bosc de bambú es reunien els set savis durant el període històric xinés anomenat dels Tres Regnes (220 a 280). Un grup d’intel·lectuals rebels i un tant excèntrics que rebutjaven els valors de Confuci. Envoltats per pandes, ocells de colors i algun tigre solitari, s’aplegaven per a conversar i discutir de qualsevol tema, escriure poesia i embriagar-se, tot fugint d’una realitat social que els desagradava.

El poeta de Calles (els Serrans) Jesús Girón Araque utilitza aquesta referència com a títol per al seu darrer llibre de poesia, amb el qual va obtindre el XIX Premi Literari Betúlia de Poesia Memorial Carme Guasch, El bosc de bambú (Viena edicions, Barcelona, 2019). I ho fa, per una banda, per a reivindicar el seu llibre com un espai de llibertat creativa, i per una altra, com un homenatge i tribut a la llarga tradició poètica xinesa.

Des del modernisme ençà, els poetes europeus han sentit una certa atracció per la poesia de l’anomenat extrem orient asiàtic. A pesar de les gegantesques diferències entre els alfabets d’origen llatí i ciríl·lic i el xinés, adaptaren les composicions poètiques xineses i japoneses a la literatura occidental, com ara les tankes i els haikus.

En la literatura catalana Marià Manent fou un dels pioners. Al llarg del segle xx i del que portem del xxi hi ha hagut magnífics traductors i conreadors de les adaptacions occidentals de les composicions poètiques xineses.

Jesús Girón Araque ha anat un pas més enllà i ha volgut traslladar l’univers de la Xina imperial, la manera de dir, l’atmosfera i el paisatge que s’hi recreaven, al segle xxi. Un magnífic viatge que inicià com a lector, quasi sense pretendre-ho, en descobrir la mirada incisiva i dialogant amb la poesia oriental de poetes com ara el mallorquí Miquel López Crespí i el costa-riqueny José María Zonta. Un viatge que avança amb el descobriment de l’obra dels clàssics xinesos.

Al bosc de bambú, és Girón qui ens fa de guia, qui ens ajuda a saltar la gran muralla que ocultava la tradició poètica xinesa. I ens recrea un món de rebels i buròcrates imperials amb una mirada atenta i reflexiva, capaços de capturar el més petit moviment entre les plantes i convertir-lo en una metàfora de la vida, de la mort o de l’esdevindre d’una època.

El bosc de bambú és un llibre que ens desconcerta en un principi, però que no ens deixa indiferents. Un llibre que invita el lector a entrar a poc a poc, a deixar les sabates i la pols que portem enganxada en les soles a la porta. Un llibre que ens va guanyant d’una manera pausada, aconseguint que gaudim de la recreació que ha fet d’un bosc de bambú el seu autor. Un bosc en el qual acabem descobrint, sota la disfressa xinesa del poeta, un individu amb un equipatge literari que en cap moment ha pretés deixar a casa. Un equipatge i una mirada personal sobre una literatura ubèrrima i aparentment tan allunyada de la nostra.

OMBRES VEGETALS

  

El poeta de la ciutat de Carlet (Ribera Alta) Àngel Martínez Moreno ha editat el que és el seu cinqué llibre de poesia, Ombres vegetals. L’any 2013 s’estrenava amb Llindar de la terra de dracs, un llibre que obriria una trilogia conformada a més per L’atanor de l’alquimista (2014) i Si esperes un miracle (2015). L’any 2016 els tres llibres es reditaren en un sol volum sota el títol d’Aplec de dracs, alquimistes i miracles. El 2017 aparegué Desig de carn entre els versos.

El seu cinqué llibre, Ombres vegetals, a l’igual que els anteriors ha estat publicat per Neopàtria, l’editorial valenciana especialitzada en poesia. Aquest darrer any, aquesta empresa d’Alzira ens ha oferit títols d’un interés contrastable, com ara Oliverar de l’aire, de Josep Igual, Un tros de cel a les butxaques, de Vicent Nàcher, El perfum del llorer, de Maria Victòria Secall, Escrits sobre les dunes, de Lluís Ferri, o La dona del bosc, de Miquel Català.

En Ombres vegetals, Àngel Martínez Moreno ens oferix una col·lecció de cinquanta poemes dividida en tres apartats: L’ombra del xiprer, amb deu sonets de vers blanc, un dels quals isabelí; L’ombra del lledoner, amb trenta-cinc poemes de vers lliure i d’extensió diversa; i L’ombra del baladre, amb cinc poemes de vers lliure.

Cada títol de cada apartat entre parèntesi oferix una mena de suggeriment en què ens assenyala algun aspecte de les bondats de la fusta i per a què s’utilitza, i que ens dona pistes dels versos que ens trobarem tot seguit. Així, el xiprer té una fusta perfumada que servix per a fer mobles resistents i delicats, com els deu sonets que conformen l’apartat. La fusta del lledoner servix per a fer eines per al treball al camp, eines resistents per al combat diari. I per últim, el baladre de flors tan belles, però que guarda en la seua saba un perillós verí que aturarà el nostre cor.

Àngel Martínez Moreno, des de la maduresa personal i l’ofici ben aprés de constructor de versos, fa interessants reflexions sobre la vida i els paranys i esculls amb els quals anem ensopegant; sobre el pas del temps, la mort i els buits que ens va deixant; sobre la creació poètica, sobre la memòria...

Realisme de caràcter intimista, brillant, on l’autor ens mostra una gran capacitat per a evocar, per a crear en un moment determinat atmosferes, per a descriure amb una aparent senzillesa l’espai que l’envolta, però entre línies en realitat ens va detallant l’estat d’ànim del poeta, com ara en el poema Creïlles i cebes que grillen.

Hi ha també, però, un cert desencant, gens nociu, i una ironia producte de la mirada sagaç i experimentada d’un home que ha rebut amb enteresa els colps baixos que li ha propinat la vida.

Els versos, diu Àngel Martínez, «no són la vida ni molt menys. / Potser són aixoplucs que ens mantenen / a recer de les misèries / que ens desintegrarien».

Un llibre a tindre en compte d’un poeta que paga la pena descobrir.

AMÈRICA, AMÈRICA

Pasqual Mas i Usó (Almassora, la Plana Alta) és un individu que a qui no el conega li pot paréixer tranquil i amb una certa tendència a la passivitat, però no s’enganyen, sota eixa aparença hi ha una persona activa, metòdica, amb múltiples interessos que ocupen bona part del seu temps. Un individu apassionat per l’estudi, la literatura, el viatge, la docència, la gastronomia, l’enologia i les arts escèniques. Un lector savi i voraç.

Doctor en filologia i estudiós de la literatura, ha publicat una trentena de llibres sobre el barroc espanyol, el teatre, l’obra de Max Aub... Com a creador, ha publicat llibres de poesia, novel·les, assaig i teatre. Ha dirigit revistes d’espectacles al carrer i tallers d’escriptura creativa, i és un dels autors valencians, junt amb el desaparegut Joan-Baptista Campos i Antoni Mollà, que més ha sentit la crida del viatge.

El darrer trimestre del 2019 ha publicat el que és el seu tercer recull de relats, Amèrica, Amèrica, editat dins del catàleg de la castellonenca Unaria ediciones. Amb anterioritat ens havia oferit en Brosquil edicions Històries de la frontera (2000) i Contracontes (2003), aquest dos llibres tenien en comú que l’autor situava, en la línia divisòria que hi ha entre la versemblança i la inversemblança, el conflicte, un conflicte al qual en un moment determinat es veia abocat el protagonista.

Pasqual Mas és un magnífic creador de personatges, que modela a consciència i dota d’una personalitat consistent.

Amèrica, Amèrica és una col·lecció de catorze relats, que l’autor ha dividit en dos blocs, Nord i Sud. Amb ells ens oferix una galeria d’individus provinents de llocs i cultures diversos que van a la recerca de la felicitat. Cadascun l’entén d’una manera diferent, però tots ho fan en un continent que arrossega el tòpic de terra de les oportunitats, una geografia on els somnis, si t’esforces, són possibles.

De nou l’autor d’Almassora situa el relat entre el desig i la realitat, i just en el punt on es creuen col·loca el conflicte, de tal manera que el xoc pot arribar a ser brutal o esperpèntic.

Pasqual Mas barreja en els seus textos tendresa i ironia, cruesa i humor.

Amèrica, Amèrica és un llibre intens, amb una gran càrrega lírica, una prosa cuidada i plena de matisos, una col·lecció de relats ben construïts, magníficament condimentats i amb gust pels detalls i els referents literaris.

EN EL PRINCIPI LA SET I LA SAL

En el principi un bri de vols, on amb línies nítides s’esbossaven les certeses i les incerteses de la poeta d’Alfara del Patriarca Maria Carme Arnau i Orts.

Madura, alta, prima, de pell blanca i cabells fins i clars, mirada intensa, veu que se sosté en un fil, nerviosa, patidora, educada en la cultura de l’esforç, d’una constància i d’una perseverança infinites. De conversa complexa. Creient activa. Generosa, honesta, amable, sempre preocupada pel proïsme, pels més febles de la societat, una preocupació que apareix reflectida d’una manera o altra en cadascun dels seus llibres.

Ningú no li ha regalat res a Maria Carme Arnau. Ha anat construint la seua veu poètica en soledat i en silenci, pas a pas, a poc a poc. Una veu sòlida recognoscible, intensa. Ha convertit els seus amics en part de la seua família i com a família els tracta.

He estat testimoni del naixement del seu primer llibre, de la seua evolució i trajectòria com a poeta. He llegit i fins i tot escoltat en privat la seua obra poètica. Quan recita els seus poemes, els ulls li brillen amb una llum que ve del seu interior. He assistit al seu naixement com a narradora. He visitat el seu scriptorium, un cau senzill, ordenat, modest com ella mateixa. Maria Carme Arnau és una dona que viu amb entusiasme la creació literària. Una dona que es dessagna en cada llibre que escriu.

L’editorial Meteora li acaba de publicar el llibre En el principi la set i la sal, amb el que va obtindre el Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2018. Com tots els seus anteriors títols, ve acompanyat per un pròleg. En aquesta ocasió, del poeta de la ciutat d’Alacant Emili Rodríguez-Bernabeu. Un text on es fa una dissecció acadèmica i acurada del llibre. Maria Carme Arnau ha elegit majoritàriament com a prologuistes dels seus llibres poetes de la generació valenciana dels setanta: Marc Granell, Eduard J. Verger, Antoni Ferrer, Lluís Alpera, etc.

En el principi la set i la sal, un títol que ens recorda l’inici del llibre del Gènesi, és una col·lecció de poemes que l’autora ha dividit en quatre parts seguint uns interessos i uns objectius concrets. A nivell estrictament formal, el llibre consta de dos grans blocs, el primer conformat per Arraps de sal, Intensa set i Set d’aigua, on l’autora es reafirma en el vers lliure, i el segon format per Desfer la sal, on ha optat per la prosa poètica.

Encara que en el poema Refracció demana al lector que «No em digues si els versos són simbòlics, / o clars com el sol alt del matí», no li faré cas, i que em perdone l’excés de confiança. El llibre partix del simbolisme que li atorga el mateix títol, i amb ell construïx bona part de les imatges poètiques. Des d’aquest simbolisme inicial, l’autora va creant una poètica de la vivència de l’experiència, acostant-se al realisme intimista i de vegades al realisme social.

Des del meu punt de vista, estem davant del llibre més diàfan de Maria Carme Arnau, no diré que el més personal, perquè per a ella la poesia és una qüestió íntima, particular. La poesia és una amiga, una amant, una companya amb qui dialoga en soledat. Una soledat de vegades compartida amb la natura, en la seua obra el paisatge té una gran presència.

La poesia per a la nostra autora és un espai per a la reflexió, per a sospesar el pes de les certeses i les incerteses, els dubtes i la por. Un aljub on apaivagar la set provocada per la pols del camí i la sal de la mar on naveguem buscant el refugi d’un port. Un camp de batalla on combatre el pessimisme, el dolor, la desesperança. Un balneari on sanar les ferides obertes i netejar-les de la sal que ens cou d’una manera espantosa.

USKUT

Trencatimons és una petita editorial de la Vall d’Uixó (Plana Baixa) que des de fa uns pocs anys ve lluitant per crear un catàleg en els quals la imatge, ja siga il·lustració o fotografia, siga la coprotagonista del llibre junt amb el text.

Una empresa humil, al capdavant de la qual és el poeta i narrador Nel·lo Navarro, que ens oferix llibres ben cuidats tant en el seu continent com en el seu contingut.

Des de fa uns anys i amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó, organitza Poetes & cia, unes jornades al voltant de la poesia que finalitzen amb la presentació d’una mostra antològica.

L’any 2018 publicaren Degoteig, un treball col·lectiu d’un grapat de fotògrafs i poetes en què des d’òptiques subjectives reflexionaven sobre l’aigua com a líquid primordial per a la vida.

Maria Josep Poquet, en el pròleg, evocava una conversa que en el seu moment va mantindre amb el fotògraf francés Bernard Plossu, aquest afirmava que per a ell la fotografia era a la poesia el que la pintura és a la novel·la. Una reflexió que Trencatimons i els seus col·laboradors més directes han fet seua i l’han convertida en un punt de partida des d’on realitzar la seua tasca.

En Degoteig els poetes participants, entre els quals destaquen autors com ara Marc Granell, Manel Rodríguez Castelló, Antoni Ferrer o Begonya Pozo, ens oferixen un poema de tres versos (no tots són haikus) mitjançant el qual evoquen, reflexiones o fixen en un flaix un instant o un sentiment provocat per l’aigua.

El darrer trimestre del 2019 Trencatimons ha publicat Uskut (silenci), una nova mostra de fotografia i de poesia que en aquesta ocasió gira al voltant del poble saharià i la seua situació social, política i humana. Els poemes en aquesta ocasió són més extensos i majoritàriament de vers lliure. Les fotografies recullen escenes als campaments de refugiats sahrauís de la província algeriana de Tindouf.

La temàtica dels poemes engloba des del cant d’un poble oprimit per la seua llibertat fins a experiències personals vinculades a l’acollida anual en els nostres pobles de xiquets i xiquetes sahrauís. En el llibre apareixen textos d’algun que altre autor sahrauí com ara Chejdan Mahmud o Tag Mohamed Lamine, encara que la majoria són poetes del País Valencià. Entre aquests destacaria la presència de Josep Porcar, Francesc Mompó, Maria Carme Arnau, Vicent Penya o la del cantautor Josep Lluís Notari.

Trencatimons editors realitza un treball sense urgències mercantils en què la qualitat és la marca de la casa.