dimecres, 29 de gener de 2020

EL BOSC DE BAMBÚ



En un bosc de bambú es reunien els set savis durant el període històric xinés anomenat dels Tres Regnes (220 a 280). Un grup d’intel·lectuals rebels i un tant excèntrics que rebutjaven els valors de Confuci. Envoltats per pandes, ocells de colors i algun tigre solitari, s’aplegaven per a conversar i discutir de qualsevol tema, escriure poesia i embriagar-se, tot fugint d’una realitat social que els desagradava.
El poeta de Calles (els Serrans) Jesús Girón Araque utilitza aquesta referència com a títol per al seu darrer llibre de poesia, amb el qual va obtindre el XIX Premi Literari Betúlia de Poesia Memorial Carme Guasch, El bosc de bambú (Viena edicions, Barcelona, 2019). I ho fa, per una banda, per a reivindicar el seu llibre com un espai de llibertat creativa, i per una altra, com un homenatge i tribut a la llarga tradició poètica xinesa.
Des del modernisme ençà, els poetes europeus han sentit una certa atracció per la poesia de l’anomenat extrem orient asiàtic. A pesar de les gegantesques diferències entre els alfabets d’origen llatí i ciríl·lic i el xinés, adaptaren les composicions poètiques xineses i japoneses a la literatura occidental, com ara les tankes i els haikus.
En la literatura catalana Marià Manent fou un dels pioners. Al llarg del segle xx i del que portem del xxi hi ha hagut magnífics traductors i conreadors de les adaptacions occidentals de les composicions poètiques xineses.
Jesús Girón Araque ha anat un pas més enllà i ha volgut traslladar l’univers de la Xina imperial, la manera de dir, l’atmosfera i el paisatge que s’hi recreaven, al segle xxi. Un magnífic viatge que inicià com a lector, quasi sense pretendre-ho, en descobrir la mirada incisiva i dialogant amb la poesia oriental de poetes com ara el mallorquí Miquel López Crespí i el costa-riqueny José María Zonta. Un viatge que avança amb el descobriment de l’obra dels clàssics xinesos.


Al bosc de bambú, és Girón qui ens fa de guia, qui ens ajuda a saltar la gran muralla que ocultava la tradició poètica xinesa. I ens recrea un món de rebels i buròcrates imperials amb una mirada atenta i reflexiva, capaços de capturar el més petit moviment entre les plantes i convertir-lo en una metàfora de la vida, de la mort o de l’esdevindre d’una època.
El bosc de bambú és un llibre que ens desconcerta en un principi, però que no ens deixa indiferents. Un llibre que invita el lector a entrar a poc a poc, a deixar les sabates i la pols que portem enganxada en les soles a la porta. Un llibre que ens va guanyant d’una manera pausada, aconseguint que gaudim de la recreació que ha fet d’un bosc de bambú el seu autor. Un bosc en el qual acabem descobrint, sota la disfressa xinesa del poeta, un individu amb un equipatge literari que en cap moment ha pretés deixar a casa. Un equipatge i una mirada personal sobre una literatura ubèrrima i aparentment tan allunyada de la nostra.