EL DIT DE DÉU

L’escriptora de Bétera (Camp de Túria) Raquel Ricart és una de les narradores valencianes més versàtils. Una autora prolífica, l’obra de la qual ha estat reconeguda per la crítica amb premis com el de Creació Literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

L’any 2022 va publicar un llibre, dins de la col·lecció A tot Vent de l’editorial barcelonina Proa, que és possiblement la seua novel·la més personal: El dit de Déu.

El dit índex és aquell que assenyala, aquell amb el qual Déu escrigué sobre les taules de pedra els seus manaments, el que marca el destí de la nostra vida, el que ens acusa... Aquest dit omnipresent el convertix Raquel Ricart en un símbol i alhora en una metàfora del camí seguit al llarg de la seua vida per les protagonistes de la seua novel·la.

Raquel Ricart ens acosta dos relats protagonitzats i narrats en primera persona per dues dones: Nora, una dona de fer faenes òrfena de pares però també de fill, que acaba patint un càncer; i l’Escriptora, una dona amb problemes amb l’alcohol i amb un passat marcat per l’abús sexual a què fou sotmesa pel seu pare quan era una xiqueta. I un tercer relat suposadament de la mateixa autora que, des de fora, observa com l’Escriptora construïx el seu relat i s’inventa el de Nora. Dos relats on troba macerades per la fantasia de l’Escriptora les vivències íntimes de l’Autora, així com alguns dels personatges de la seua vida. Qualsevol experiència pròpia o aliena és matèria primera per a la literatura.

Raquel Ricart és una magnífica creadora de personatges. Els seus no són de cartó pedra, sinó de carn i ossos, tenen les seues virtuts i les seues misèries, no tenen fusta d’heroïnes, són dones que han patit al llarg de la seua vida per la seua condició de dones. Amb una prosa diàfana i una gran claredat expositiva, construïx una estructura narrativa en forma de trena en què una història es lliga a l’altra sense barrejar-se, però conformant un tot realment atractiu.

Ens parla de la vida, de les grans i petites tragèdies personals, del desemparament, la innocència, la culpa, el perdó, el desig, la malaltia, l’amor, l’odi, la solidaritat, el desencantament, les mil formes que pren el dolor... i de quina manera s’enfronten les protagonistes al destí marcat pel dit de Déu.

També trobem la literatura dins de la literatura, mitjançant les diverses lectures de les tres protagonistes, Jean Rhys, Lucia Berlin, Selma Lagerlöf o Agatha Christie, i a través de les quals ens oferix altres mirades sobre les mateixes qüestions.

Una novel·la que va creixent en intensitat, en drama i en bellesa a mesura que avancem en la seua lectura.