El primer que li crida l’atenció
al lector quan s’endinsa en la novel·la La
trampa del desig, amb la qual Urbà Lozano va obtindre el XXIII Premi de
Novel·la Ciutat d’Alzira, és el llenguatge emprat, ric i ple d’expressions
populars que denoten una gran estima per la llengua i un treball d’investigació
lingüística important i molt interessant, cosa que el situa dins del grup de
prosistes valencians que consideren fonamental per a construir una veu narrativa
pròpia el fet de xuclar amb intel·ligència de les fonts més genuïnes per tal
d’oferir-nos una llengua d’una gran vitalitat.
Després veurà com Urbà Lozano ha
construït una novel·la amb moltes i variades peces, la qual cosa li dona un
aire fragmentari, alguns dels capítols funcionen com a textos independents i
altres ho podrien fer en associació amb segons i tercers, ja que tant els
protagonistes, Daniel i Mirsanda, com els diversos antagonistes, com ara Angie
o Guido i fins i tot personatges secundaris, en un capítol o altre, els atorga un
protagonisme que potser el lector només entén en arribar a les darreres
pàgines, que és el moment on Urbà acaba soldant cadascuna de les peces per
acabar d’arredonir un relat de relats on la tensió narrativa no ha afluixat en
cap moment.
L’autor situa en diferents llocs
les diverses trames: Sevilla, Mallorca, Barcelona, Montanejos, Vila-real, Bòsnia,
Hongria, València i sobretot Alginet i la Ribera del Xúquer, un espai que li és
propi i que en altres novel·les com ara La
màquina ronca ja ha retratat.
També, com en altres narracions,
Lozano no es conforma a l’hora de construir un personatge de centrar-se en
l’aspecte físic i en la personalitat de l’individu, sinó que actua com un furó que
grata en la genètica i l’entorn social dels quals prové. El treball és tan
intens i profund en aquest sentit que fins i tot d’alguns dels personatges
arriba a parlar-nos de quatre i cinc generacions enrere.
A través de les diferents trames l’autor
ens dóna les claus per a saber com es vivia durant alguns esdeveniments importants
de la història espanyola i europea, com ara la restauració borbònica, la guerra
civil, la guerra de Bòsnia, el franquisme, la transició, l’arribada al poder
dels socialistes, la creació de l’administració autonòmica valenciana, entre
altres, i ho fa des de l’espai privat dels personatges que transiten per
aquests esdeveniments i que sovint es veuen arrossegats pels fets, però també pel
desig voraç que els consumix o pel que són capaços de provocar en els altres. Aquestes darreres afirmacions no són debades ja que la paraula clau de la novel·la és
desig, el desig sexual, però també el desig brutal de poder i de venjança.
El desig sexual fa que algunes de
les pàgines del llibre continguen una impactant força eròtica. El de venjança
fa que el text funcione com una novel·la d’intriga. Però Urbà, amb una gran dedicació
i ofici, aconseguix també situar alguns capítols en altres gèneres i subgèneres
narratius, com ara la novel·la bèl·lica, la costumista o la històrica. Un
poliedrisme narratiu en el qual s’assaja i gaudix i que junt amb el treball
lingüístic, del que els parlava en un principi, fan d’aquesta una novel·la de
lectura molt recomanable.
