La darrera vegada que vaig saber
de l’encontre d’interessos creatius entre el poeta i traductor lleidatà Txema
Martínez Inglès i el cantautor d’Algemesí Rafa Xambó fou amb les cançons Dedicat i Bales incloses en el disc Cançons
de la memòria trista. La primera, amb sonoritats llatines, i la segona amb
un so urbà que em recordava d’alguna manera el novaiorquès Lou Reed. A les
cançons de Xambó els passa això, que encara que és hereu directe de la nova o
novíssima cançó, hi trobem vestigis de músiques de diferent origen unides per
una veu molt personal.
Ara, de nou Txema Martínez i Rafa
Xambó tornen a confluir en un projecte musical, un projecte que té com a
protagonista, novament, la poesia. El darrer any la poesia i, en concret, la de
Vicent Andrés Estellés ha estat la protagonista en el panorama musical
valencià, on ha arribat fins i tot a crear una certa inflació. Beneïda inflació!
El tàndem Xambó-Martínez fa una
aposta gens habitual entre els nostres músics, amb dotze sonets de William
Shakespeare traslladats a la nostra llengua amb eficàcia, intel·ligència i
sensibilitat per Martínez, sota el títol T’estimo
tant. Sonets de Shakespeare (Comboi records).
Dels dotze sonets, quatre estan
magníficament recitats amb un fons musical compost pel pianista Salva Vàzquez
(Sonets 128 i 144) i el violoncel·lista Matthieu Saglio (Sonets 23, 147), dos
dels músics que acompanyen Xambó al llarg de tot el disc. La resta són cançons
la música de les quals ha estat composta per Rafa Xambó.
Xambó ens oferix de bell nou un
disc acústic, encara recorde i de tant en tant gaudisc del seu 7 acústics, en el qual s’acompanya per
la seua guitarra, el piano de Vàzquez, el violoncel de Saglio i en els sonets
75 i 119 per la guitarra de Carles Carrasco.
Al llarg de tot el treball ens
brinda sonoritats de diferents orígens, algunes properes a la cançó francesa o
italiana, altres a la diverses músiques nord-americanes, sobretot del jazz.
Escoltant T’estimo tant. Sonets de
Shakespeare he trobat un Rafa Xambó més sòlid que mai, en alguns moments
brillant, sempre conscient de la gran responsabilitat que ha adquirit només per
treballar amb els textos d’un clàssic universal com és Shakespeare. També l’he
trobat més segur davant del micròfon i en alguns moments agosarat, com en
l’arriscada cançó sobre el sonet 127. També més madur i musicalment ben
acompanyat.
T’estimo tant. Sonets de Shakespeare ha estat gravat a València als estudis de Comboi
Records i ha comptat amb la col·laboració postmortem
d’Andreu Alfaro, els hereus del qual han cedit un dels seus dibuixos per a
il·lustrar la portada.
Una joia poeticomusical per a
immenses minories, una manera diferent per als qui temen tant als llibres de
poesia d’acostar-se als sonets d’un monstre de les lletres. Un luxe cultural
per a un país que està a un pas de la suspensió de pagaments, immers en una
crisi econòmica i de valors, on els atacs castiguen amb constància i
perseverança obscena la seua llengua i cultura. Una resposta a les agressions
culta, elegant, universal, magnífica, d’un home que no tem la lluita cos a cos
contra la immoralitat i que ha estat lluitant des de les barricades de la
paraula contra aquells que neguen el diàleg democràtic.
Un gaudi per als sentits que no
podem deixar passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada