Vent d Cabylia és la capçalera
d’un blog en el qual el doctor en Història Vicent Baydal escriu sobre el passat
del poble valencià. Vent d Cabylia, en realitat, és un anagrama format per les
lletres del nom i primer cognom de Baydal.
L’editorial Llibres de la Drassana acaba de
publicar, amb un pròleg del professor Alexandre Serrano, vint-i-sis articles on
Baydal d’una manera amena i sovint didàctica ens descobrix moments, escenes i
personatges del passat valencià sota aquest mateix títol, Vent d Cabylia. Històries de la història dels valencians.
Vint-i-sis càpsules que barregen dades històriques, opinió i reflexió personal
amb l’objectiu d’oferir dades per a un diàleg fructífer entre les diverses
maneres d’entendre el valencianisme.
Els articles de Baydal, a més de
furonejar en el passat, estan pensats buscant una projecció des de la història,
un paral·lelisme amb escenes i escenaris de l’actualitat valenciana, i arriben
a conclusions que incomoden el lector i l’obliguen a moure’s en una direcció o
altra.
Es tracta, manllevant les
paraules de Vicent Salvador, d’un tebeo per a intel·lectuals, un tebeo força
entretingut que pel llenguatge emprat, una prosa àgil sense tecnicismes
d’investigador universitari, el fa també apte per a qualsevol lector amb una mínima
cultura general i amb un cert interés per la història d’aquest petit i
provincià país que en un temps fou un regne envejat.
Vicent Baydal no defuig cap tema,
per controvertit i intranscendent que puga paréixer. Entra amb elegància i
seguretat en debats que són fins i tot presents en les barres dels bars del
país. N’hi ha que veure com ens agrada discutir a València i comarques en una
barra de bar de qüestions tan complicades com ara la filologia o el sexe dels
àngels. I ens agrada fer-ho d’una manera vehement, quan no visceral. Vicent
Baydal ho fa amb passió, però evitant la visceralitat, que no és sinó un parany
de la ignorància, i n’extrau conclusions si més no sorprenents, com ara que el
blau en l’escut del València CF mai no va ser una qüestió important fins que va
esclatar allò que ell, com altres, anomenen la batalla de València i que a mi
m’agrada dir-ho d’una altra manera.
Vicent Baydal, en aquest Vent d Cabylia, demostra una voluntat de
desemmascarar falsos mites i trencar tòpics que hem arrossegat durant segles
els valencians, i ho fa buscant el seu origen, explicant-lo i tot seguit
contraposant-lo amb dades amb diverses realitats, com ara aquell que diu que
els valencians som molls i folls.
En tots els textos de Baydal hi
ha dues qüestions transversals. Per una banda, una gran estima pel país, la
llengua, la gent, els costums i tradicions, la cultura i, com no, la història
dels valencians. I per una altra, la recerca del consens que ell creu
imprescindible per al progrés del país. Un consens que partix del coneixement
del passat per aconseguir amb unitat fer front als grans esculls que com a
poble ens reserva el futur.
